Una veu necessària

La meua estimada Elena Monzó em fa saber que Alzira Ràdio ha estat distingida enguany amb un dels prestigiosos “Premis Ràdio Associació” per la cobertura informativa durant la dana. Per deixar-ho clar; són els premis radiofònics més importants a tot el terrritori de parla catalana. Tot i que Elena i jo compartim exili voluntari a terres d’ultramar, on continuam exercint el periodisme, de tant en tant recordam els anys on vam coincidir durant els inicis de la ràdio municipal d’Alzira. És per això que la concessió d’aquest premi ens ha alegrat al temps que ha derivat en una conversa nostàlgica però no menys interessant.

En un món saturat d'informació, on els titulars internacionals aclaparen l'atenció i les xarxes socials dicten el ritme de l'actualitat, la premsa de proximitat emergeix com un far imprescindible per a la vida democràtica, la cohesió social i la identitat de les persones. La premsa local no és apèndix del periodisme nacional; és, en molts sentits, la seva base. Són les edicions comarcals, com les de Levante-EMV, les emissores de ràdio locals, com Alzira Ràdio, o els digitals locals i les televisions de poble com Sucro TV els qui millor comprenen el bategar diari dels nostres pobles, les inquietuds dels ciutadans i les problemàtiques concretes que preocupen la ciutadania. De la falta de metges en un centre de salut o de la reivindicació d'una associació cultural cap mitjà estatal en parlarà. Nomès els mitjans locals dedicaran espai a aquestes històries.

Més enllà d'informar, els mitjans de proximitat construeixen comunitat i fan poble. Fan visible el que ocorre a pocs metres de casa i donen veu als qui no solen tenir-la, exercint una funció fiscalitzadora sobre els poders locals. Ara, en temps de desinformació i polarització, aquests mitjans, per la seva proximitat i coneixement de l'entorn, ofereixen una informació més contextualitzada, més humana i més veraç. Enfront de l'algoritme, cal reivindicar el veïnatge. Enfront del sensacionalisme cal reivindicar la proximitat.

No obstant això, aquesta premsa està en perill. La crisi del model de negoci, la falta de finançament públic adequat, i la competència deslleial de grans plataformes digitals estan empenyent al tancament a desenes de mitjans locals. Cada redacció que desapareix és una finestra que es tanca per a una comunitat. I el que es perd no és només informació: es perd memòria, pertinença i participació. Per això, el premi a Alzira Ràdio és important; és un reconeiximent a la tasca i el compromís de professionals com David Chordà, Bea Tortosa o Mari Carmen Cano que fa més de 25 anys que es deixen cada dia la pell per surar un projecte de servei públic. Personalment, em queda la satisfacció d’haver contribuït a la construcció d’aquesta iniciativa i que programes com “El dia per davant” continuen tants anys després en antena.

Així, és hora de reivindicar i protegir la premsa de proximitat, de secundar-la com a ciutadans, llegint-la, escoltant-la, subscrivint-nos, participant. De defensar-la com a institucions, destinant recursos públics i marcs legals que garanteixin la seva sostenibilitat. Perquè sense premsa local, no hi ha democràcia completa. I perquè, com deia Kapuściński, el bon periodisme comença per escoltar. I ningú escolta millor que qui és a prop.

PD: Enhorabona a tot l’equip d’Alzira Ràdio per aquest premi.