Al voltant del 750 aniversari de la mort de Jaume I (I)

Pròxima l’efemèrides del 750é aniversari de l’òbit del monarca fundador del regne crisità de València, ens proposem, durant unes setmanes, sumant-nos a la commemoració, donar compte de la vinculació del rei amb Alzira i la comarca de la Ribera del Xúquer.

La figura de Jaume I, el rei per excel·lència dels valencians, està sempre d’actualitat, però més ara, quan ens acostem a una data tan important com la assenyalada.

La importància que per a l’històric Regne de València i per a l’antiga Corona d’Aragó té la figura del monarca és de sobra coneguda. Només el fet de la incorporació de les nostres terres a la civilitzacio cristiana occidental, amb tot el que això va suposar, ho justifica.

Historiadors i estudiosos han plasmat en els seus treballs aspectes de la vida i l’obra del rei susceptibles de ser coneguts. L’interés que desperta el Conqueridor ha propiciat magnífics assajos, entre els qual destaquen, per seriosos i documentats, els de José Hinojosa, Joan Cabestany, Ernest Belenguer, Antoni Furió, Stefano Maria Cingolani, tots ells historiadors, i el del filòsof i col·laborador habitual d’este diari José Luís Villacañas. Per a la historiografia resulta així mateix suggestiu el llibre de marcat caràcter divulgatiu, de Víctor Gómez, Rafael Matoses i Salvador Vendrell, titulat «El naixement d’un poble».

Estimem oportú ressaltar els vincles del rei amb la nostra comarca, especialment amb la seua capital, i és per això que volem dedicar estos articles a estretar els llaços que unixen el Cap i Casal de la Ribera amb el monarca.

Jaume I ha sigut el rei més estimat del poble valencià, que l’ha convertit en motiu de llegenda. El fundador del nostre regne ens va deixar un testimoni extraordinari de la seua vida en el «Llibre dels Fets».

El rei d’Aragó, comte de Barcelona, senyor de Montpeller i conqueridor dels regnes de Mallorca, València i Múrcia, va nàixer l’any 1208 a Montpeller. Sent infant, l’any 1213, va quedar orfe de pare i mare i a més va haver de fer front a la conflictivitat política d’aquell període.

Va tindre grans dificultats per a imposar-se a la noblesa guerrera i feudal, que veia en l’autoritat reial una limitació a les seues ambicions. El monarca, de fet, va ser víctima de l’anarquia regnant.

Superada la crisi amb què començà el seu regnat, s’obrí un període de creixement per a Catalunya i Aragó, lligat a un procés d’expansió territorial.

La monarquia va emprendre la seua primera aventura marítima amb la conquesta de Mallorca, preludi de les conquestes peninsulars posteriors i més extenses.

Als 23 anys, Jaume I inicià la conquesta del Regne de València aprofitant la descomposició i decadència de l’islam i per tal de donar una orientació al potencial bèl·lic dels seus barons unint-los en un objectiu comú.

L’octubre de 1238, conquerida la ciutat de València, el rei era ja sobirà des del riu Roine fins al Xúquer.

La croada en terres valencianes anava a continuar. El 1245, amb la rendició de Biar, el rei va donar per finalitzada la campanya militar.

Un dels seus majors enemics va ser Al-Azraq. El 1258 sufocà una rebel·lió i eixe mateix any firmà el Tractat de Corbeil, en què renunciava a tots els drets ultrapirenàics, llevat del Rosselló i de Montpeller.

Entre 1264 i 1265 conquistà Múrcia i la lliurà a Alfons X, de manera que complia així amb el Tractat d’Almirra.

Els seus últims anys van ser agitats per una sèrie de revoltes de la població sarraïna.

Als 68 anys, malalt, es va retirar a Alzira i va abdicar la corona. Morí el 27 de juliol de 1276.

Suscríbete para seguir leyendo