Jubilació: Una oportunitat per continuar endavant

Sembla que quan compleixes 65 anys, en este cas 67, has de passar al període de jubilació, com un temps d'esperar que t'arribe el final de la vida i com si ja no pogueres tindre il·lusions, ganes de viure, de fer coses i ficar-te reptes per davant.

He passat quasi 45 anys de la meua vida, treballant d'infermera, amb il·lusió i ganes de dependre, fins a l'últim dia de treball, dels quals, 37 anys en el CS Alzira.

Vaig aprovar les oposicions de funcionaria de l'estat, amb 23 anys i amb vocació de servir a la ciutadania i defendre la sanitat pública, com garant d’equitat i millora de la vida de les persones. Era l’any 1981, quan les Infermeres sols realitzàvem tècniques, que demanaven els metges: cures, administrar medicaments, receptes, injectables.... No disposàvem de cap autonomia i el nostre criteri, no solia tindre’s en compte. La denominació de la professió ATS (Ayudante Técnico Sanitario), era suficient per delimitar les nostres funcions i relegar-nos a un paper merament testimonial.

Afortunadament, el temps, el nostre esforç i compromís amb la societat, ha anat posant en valor el nostre treball, cada vegada amb més autonomia i reconeixement de la ciutadania, l’administració i la resta de professionals. Ara, som universitàries, tenim especialitats que van consolidant-se: Familiar i Comunitària, Matrona, Pediatria, Salut Mental..., passant d’una atenció, exclusivament, a la malaltia, a una atenció global que té en compte les necessitats de les persones, la família, l’alimentació, l’activitat física, situació laboral, entorn social, per aconseguir un "benestar físic, mental, social i no sol l’absència de la malaltia". Ha sigut una aventura apassionant haver pogut participar en este procés i viure este canvi en primera persona.

Tota esta transformació sanitària no haguera sigut possible sense la implementació de polítiques encaminades a aconseguir el dret a la protecció integral de la salut de la població, fomentant accions per a previndre les malalties i activitats per a promoure la salut.

Per això és tan important tindre un sistema sanitari públic fort i de qualitat, que estiga gestionat directament per la Conselleria de Sanitat, evitant les privatitzacions, que són una oportunitat de negoci de les empreses, per a comerciar i obtindre beneficis econòmics, jugant amb la nostra salut. El deteriorament progressiu de la sanitat pública evidencia una clara falta de voluntat política per reforçar l’atenció primaria, reduir les llistes d’espera i garantir plantilles suficients i estables.

El pilar fonamental de l’assistència sanitària és l’Atenció Primaria, per ser la porta d’entrada al sistema de salut. Si no es facilita el seu accés, es saturen les urgències, tant dels centres de salut com de l’hospital. La dificultat d’obtenir una cita programada en els centres de salut i la falta d’ implementació de programes de salut, obstaculitza el desenvolupament del model comunitari, des de la perspectiva holística de la persona, en tota la seua globalitat, des del naixement al final de la vida, acompanyant-la en totes les etapes i deixant com única alternativa, l’atenció a les demandes puntuals dels pacients, sense la visió salutogènica, que fomenta les accions per a la conservació de la salut, el benestar i l’envelliment saludable, es a dir, un deteriorament, perfectament planificat, de la qualitat de la sanitat pública i de les necessitats de les persones.

Els canvis i les millores socials no han vingut mai soles, ni ens les han regalat, les hem tingut que guanyar lluitant per aconseguir-les i això és el que vaig a continuar fent, ara, des de la ciutadania, però sense oblidar que, mai deixaré de ser Infermera i amb molt orgull.

Suscríbete para seguir leyendo