Al voltant del 750 aniversari de la mort de Jaume I (II)

Durant els segles XII i XIII Alzira va ser un important nucli de població musulmà i això per la seua privilegiada localització estratègica. El seu propi nom, de l’àrab Al-Yazirat delata el seu origen i la seua circumstància geogràfica: una illa enmig del Xúquer, completament emmurallada. Era pas obligat que posava en contacte les parts d’ambdós marges del riu i cap d’una demarcació administrativa que es corresponia en gran mesura amb l’actual comarca de la Ribera Alta. Estava situada entre els dos grans centres administratius i demogràfics del moment: Valéncia i Xàtiva. Destacava també per la qualitat de molts dels seus habitants entre els quals podem citar al jurisconsult Ibn Abilkasal, als escriptors Ibn Jarsus, Ibn Jafadja, Ibn Al-Zaqqaq, Ibn Tomlús i Ibn Amira i a l’advocat i historiador Ibn Algapheker.

Era una població rica amb “un sòl fèrtil amb nombrosos arbres fruiters i rierols”, que tenia “bells voltants plantats amb molts arbres fruiters, ben regats” i era centre d’una densa zona que irradiava la seua influència a llocs distants i al mateix temps pròxims com Albalat, Alberic, l’Alcúdia o Sueca. Així les coses era lògic que es vera immersa en l’acció conqueridora, repobladora i fixadora de les bases organitzatives del territori i de les polítiques econòmiques, socials, jurídiques, culturals i religioses de Jaume I.

La consideració que mereixia a qui seria el seu conqueridor es troba en el Llibre dels Feits del rei on s’assenyala que la vila era “lloc bo i notable i dels que hi havia al regne de Valéncia”. D’ací, sens dubte, l’interés del monarca per posseir-la. Abans de que allò es produira -el 30 de desembre de 1242- la ment del rei abrigà un primer intent de conquesta. Estant el monarca a Borriana l’estiu de 1233 va acordar amb els nobles i eclesiàstics que l’acompanyaven una incursió a Alzira i Cullera. És per això que va decidir el trasllat de dos fonèvols, màquines de guerra llançadores de pedres grans. Va haver de desistir de l’empresa en no trobar la munició necessària. El rei va haver d’abandonar la idea. Anys després es va fixar novament l’objectiu.

L’ocupació de les terres de la Ribera del Xùquer es va iniciar la primavera de 1242, la qual coincidia amb la fugida de l’arrais (el senyor musulmà) d’Alzira a Múrcia. El medievalista López Elum assenyala que el rei va arribar cap a abril d’eixe mateix any i que a partir de llavors es van iniciar els contactes amb la gent important de la vila per a acordar-ne la capitulació. Els detalls es van ultimar a finals de desembre quan, després d’assenyalar diverses dates, es va fixar la definitiva ja citada. Per error, també es diu que l’any fou el 1243 perquè a l’Edat Mitjana el calendari tenia com a primer dia de l’any el naixement de Crist, per la qual cosa alguns historiadors la situaren mal.

Suscríbete para seguir leyendo