La Presa d’Alzira i el repartiment de bens

El pacte i les disposicions que van fer possible la submissió d’Alyzirat sense vessament de sang i la seu incorporació al Regne de Valencia van ser fruit de la diplomàcia del rei que es va obligar a respectar les propietats dels musulmans, els seus usos, lleis i religió. Els musulmans, d’altra banda, es van comprometre a ser fidels i lleials amb el seu nou senyor. Eixe compromís, però, es va incomplir, ja que alguns anys després el mateix monarca es va vore obligat a reprendre els seus pels abusos que havien comés amb la població sarraïna.

De la lectura del Llibre dels Fets i d’altres documents de l’època s’inferix que l’Alzira musulmana era una població important, envoltada de muralles amb les seues portes i torres, amb un pont, dos ravals (el de l’Alcanicia i el de Barralbeb), banys, i, al menys, dos mesquites (que van ser purificades després de la conquista i sobre les quals, segons la tradició, sembla que s’alçaren els temples de Santa Maria i Santa Caterina.

El rei abans de posseïr-la, va fer construir un mur amb la finalitat de separar els nous habitants de la població autòctona, la qual cosa va donar origen al castellet cristià de Sant Pere, nom que, probablement, se li va atorgar en homenatge al pare del monarca.

A través del Llibre del Repartiment coneixem les donacions de béns de naturalesa rústica i urbana que va fer el rei entre els qui el van acompanyar i ajudar a les sues empreses militars.

En 1242, segons el medievalista Josep Torró, es van repartir a Alzira 515 jovades de terra, açò és poc més de 18.500 fanecades, entre 184 beneficiaris. La següent donació important de terres a Alzira, datada el 22 d’octubre de 1243, coincidirà amb l’inici de la campanya definitiva contra Xàtiva. Torró destaca l’elevat nombre de jovades, 760, que es van atorgar als membres de la «Mainada senyorial» formada per cinquanta hòmens (la mitat de generi militari) de Gimeno Pérez de Tarassona. Creu que el nombre tan elevat correspon a un error i pensa, que en el millor dels casos, es tractaria de 260 jovades que permetrien i cite textualment «crear Heretats de 7 jovades -252 fanecades-per als primers (es referix als 25 militars) i de 3,5 per als segons» (es referix als qui non sint de generi).

Mentre va durar el setge de la capital de la Costera van proseguir les donacions del rei de forma més escalonada. Torró apunta que quan Jaume I donà per conclosa formalment la conquista del regne, en 1245, la presència de colons cristians seria d’uns 300 a la zona d’Alzira. A la vila les donacions més nombroses serien les anteriors a 1248. El professor Ramon Ferrer assenyala que el total de repobladors de la Ribera Alta seria de 535, dels quals únicament coneixem amb certesa la procedència de 130 i apunta que els repobladors de la comarca van ser majoritàriament aragonesos, catalans, navarresos, ultrapirenencs, castellans, valencians, italians i hongaresos.

Suscríbete para seguir leyendo