Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Alzira

Dels primers repobladors cristians i de les alqueries i rahals

Al voltant del 750 aniversari de la mort de Jaume I (IV)

Aureliano Lairón.

Aureliano Lairón. / Levante-EMV

Aureliano Lairón

Cronista Oficial d'Alzira

Molts dels que van rebre béns del rei a la vila després de la seua pressa no van arribar a posseir-los en no formalitzar el seu establiment definitiu. Hem comprovat els assentaments del Llibre del Repartiment amb les dades que oferixen els llibres d’actes municipals de finals del segle XIV i coincidixen, entre altres, els cognoms Alcanyiç, Aràndiga, Blasco, Calatayud. Despuig, Escuder, Galindo, Guillem, Martorell, Mir, Navarro, Olite, Osca, Pujalt, Santa Maria, Sanz, Serra, Tovià i Vidal.

A banda dels nuclis de població que hui són municipis, en el Repartiment figuren topònims ja desapareguts d’alqueries (unitats de densitat humana més elevades dins del territori musulmà valencià que en el moment de la conquesta cristiana es componen de dues part ben diferenciades: el nucli de residència i les terres del seu voltant) i rahals (que es componia de terres i construccions menors que l’alqueria, però que no era sols una finca o propietat particular, sinó alguna cosa més complexa ja que disposava d’elements pareguts al de les alqueries).

Entre les alqueries podem citar, entre altres, Abohaçapet, Alcanicia, Alculiel, l’Alfàs d’Abentambluz, Alocceyr, Auryn, Benivaire, Beniçahannon, Benoçuleymen, Binataatno, Bonalbeb, Cabanes, Campanar, Espioca, Huarat Falla, Marinyent, Massasseli, Materna, Mulata, Nacla, Oculis, Pranxet, Segairent, Tedret, Ternils, Terrabona, Tora, la Vall d’Alfandech, Vilella o Xixerà, i entre els rahals Alaraf i Alcohol, entre d’altres. La toponímia de les alqueries i rahals va ser estudiada en el seu dia pels medievalistes Cabanes, Ferrer i Herrero, per l’arabista Barceló i, més recentment, per Abel Soler.

Antic plànol que mostra Alzira com una illa.

Antic plànol que mostra Alzira com una illa. / Levante-EMV

Abans de la conquesta, Pere II, pare del rei, s’havia compromés a donar Sueca als cavallers de l’Hospital. Després de la conquesta el rei es va reservar com a lloc de reialenc Alzira i els llocs dependents directament d’ella: Algemesí, Carcaixent i Guadassuar, i Corbera, Cullera i Castelló de la Ribera.

Després de la conquesta el monarca va donar, entre d’altres, Antella a Guillem de Fabra, Benimuslem a Joan Pertusa, Fortaleny a Guillem de Rocafull, Llombai als Centelles, Càrcer a Fernando d’Albarracín, Sollana a Eximén d’Urrea, Albalat de la Ribera al bisabe de Saragossa, Alberic a Lope Ferrench de Lucdernich, Alfarb, Carlet i l’Alcúdia a Pere de Montagut, Benifaió a hòmens de Barcelona, Catadau a Guillem Aulàbis, Cotes a l’abat de Scala Dei, Montroi a Rodrigo de Lizana, Torís a Gombau d’Entença, Alginet a Pere García Ferrera, Montserrat i Real a Eximén de Tovià, Almussafes a García d’Auero, cavaller de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital, als soldats de Montpeller i a na Navarra, l’Énova a Domingo Montesono, Berenguer de Sarovira i a Ferrando, Llaurí a Guillem Almozari i Tous a Bononat Gamaori.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents