Alberic ret homenatge a Leopoldo Magenti, un homenot de les notes valencianes

Assaborint l’esplendor amb el que va tancar les portes l’Ajuntament d’Alberic després d’haver celebrat l’entrega de guardons del 9 d’Octubre el passat diumenge, 2 de novembre (data ajornada per motiu de les pluges), obrirà de nou la seua entrada per a commemorar amb la mateixa rellevància l’homenatge dedicat enguany a un dels nostres fills més il·lustres: Leopoldo Magenti i Chelvi.

Any rere any, l’ajuntament tria i programa actes per a enaltir a personatges del nostre poble que han deixat la seua empremta al llarg de la història i el nom d’Alberic ha quedat ancorat allà on han estat. És per este motiu que Leopoldo Magenti (1894-1969), músic, pianista i compositor va ser seleccionat entre altres alberiquenys il·lustres per a retre-li un merescut homenatge i recordar la seua vida i obres que tants músics interpreten i que, al llarg de l’any, han pogut conéixer aspectes interessants sobre el seu bagatge musical.

Leopoldo Magenti va nàixer a Alberic el 25 d’agost de 1894. Fill major de cinc germans del matrimoni Magenti–Chelvi, des de ben menut demostrà un talent innat per a la música. Les primeres lliçons les rebé de la seua mare, Enriqueta, i del seu oncle Modesto Perales, director de la Banda d’Alberic.

Posteriorment, es matriculà al Conservatori de Música de València, on fou alumne de Juan Cortés i guanyà diversos premis en els cursos d’ampliació. Continuà la seua formació a Madrid i París amb alguns dels mestres més destacats del moment, com Joaquín Nin i Wanda Landowska.

En acabar els estudis, es consolidà com un dels joves talents emergents del panorama pianístic europeu. Actuà a les principals sales de concerts d’Espanya, Europa i Amèrica del Sud, tant com a solista com a pianista acompanyant d’altres grans músics, com Juan Manén o Andrés Segovia. Tanmateix, una greu lesió a la mà dreta truncà la seua prometedora carrera interpretativa.

Aquest fet traumàtic el va portar a replantejar-se el seu futur professional i oposità al cos de telegrafistes del Ministeri d’Indústria. Compaginà aquest treball amb la crítica musical dels principals esdeveniments de València als diaris Diario de Valencia i, sobretot, La Voz Valenciana.

L’any 1924 inicià la seua etapa com a compositor professional amb la sarsuela El amor está en peligro, que el va catapultar al món de la música escènica i el situà, segons les cròniques del moment, com un dels hereus del mestre Serrano. A aquesta obra li seguiren altres títols destacats, com Los veinte iguales, Las chicas del music-hall i una de les seues grans creacions: El Ruiseñor de la Huerta (1929). També són remarcables La labradora i La barbiana.

Després de la Guerra Civil, s’incorporà com a professor de piano al Conservatori de Música de València, on exercí durant prop de vint-i-quatre anys. Entre els seus alumnes més destacats hi trobem Mario Monreal i Amando Blanquer, entre molts altres.

Compaginà la docència amb la composició. D’aquesta etapa daten la banda sonora de La última falla, les obres líriques La novia desconocida i Mi padre, tu padre, supadre, així com la seua segona gran obra personal: La cotorra del Mercat, una revista musical d’enorme èxit que assolí més de mil cinc-centes representacions als teatres valencians.

En l’última etapa de la seua vida, Magenti orientà la seua creació cap a la música simfònica i per a banda. D’aquest període destaca la suite simfònica Estampas mediterráneas, una de les seues peces més interpretades i estimades.

Leopoldo Magenti és el representant d’una època clau en la història musical valenciana: una etapa on el tarannà regionalista de principi de segle es combina amb l’evolució cap a un llenguatge descriptiu i naturalista, que culmina en les seues Estampes. Una música genuïnament valenciana, testimoni d’un temps i d’un país.

Durant l’any Magenti i promocionat per la Regidoria de Cultura, s’han anat celebrant diferents actes al voltant d’esta figura insigne. Fem una xicoteta ressenya de tots ells:

- Setmana Santa amb el seu tradicional Pregó. Al finalitzar, l’orquestra d’Alberic, La Sicània, dirigida per Enric Rodríguez, va interpretar La Muntanyeta d’Alberic, la primera composició de Magenti dedicada al nostre poble.

- Acabada la Fira, la primera setmana de juliol, en la Setmana de la Música, el pianista Hilario Segòvia i la soprano Olha Viytiv (Duo Evocació), al paradisíac abric de la Muntanyeta, interpretaren: Crepúsculo en Mallorca, Idilio en el Peñón de Ifach, ¡Quéfeliz mi vida fuera! (Romanza de La labradora), Romanza de Mari Luz (El Ruiseñor de la huerta).

- Este divendres, 7 de novembre, coincidint amb la commemoració de l’Any Magenti, el Duo Evocació tornarà a interpretar peces del nostre compositor, dins d’un acte on es presentarà el llibre editat per Reclam DESCOBRINT MAGENTI de Mª Amparo Giménez i Manuel Olmos, amb il·lustracions de Jesús Huguet. També es presentarà un vídeo – biografia realitzat per Sergio Romero sobre el nostre músic.

- El dia 22 de novembre, celebrant la festivitat que la SUMA d’Alberic dedica a Santa Cecília, la nostra banda interpretarà el pasdoble: Las chicas del Músic-Hall i un poema simfònic de Estampas mediterráneas.

- Com que estos actes abracen un curs escolar que acaba en 2026, el final de curs de tots els alumnes dels col·legis d’Alberic els congregarà a la plaça on tots plegats i amb l’adaptació de les obres de Magenti, per Ana Sánchez, interpretaran la música de Magenti dins del projecte Alberic Canta. Serà el colofó a un any de música magentina.

Com es pot comprovar, l’any Magenti està sent un any farcit de música per commemorar un il·lustre d’Alberic, Leopoldo Magenti:un homenot de les notes valencianes.

Suscríbete para seguir leyendo