Alzira afavorida pel rei

Jaume I va posar en mans de persones de la seua major confiança el govern de la vila. Coneixem, al menys, el nom de tres dels batles (oficial que administrava el patrimoni reial a les viles que, com en el cas d’Alzira, eren de reialenc) de l’època en que va regnar. En 1258, i encara abans, va exercir el càrrec, també el de justícia, Pascasio de Mallen, entre 1261 i 1265 Berenguer de Paucis i, almenys entre 1266 i 1272, Ramon Falconer.

El rei va distingir la vila i els seus habitants, als quals va atorgar privilegis. Citarem, per posar només uns exemples, que va fer construir i li va donar la propietat de la seua Séquia, que el 1266 va concedir franquícia a tots els seus veïns posseïdors de cavall i armes, i que en 1270 va fundar el convent de Sant Agustí i en 1273 el de Santa Maria Magdalena.

Encara que amb anterioritat a la conquesta cristiana ja està documentada l’existència de regadius a Alzira, com demostrà Huici Miranda, va ser el Conqueridor qui, impulsant la construcció de l’esmentat canal va afavorir el desenvolupament de l’agricultura en gran part del seu terme general.

La Séquia Reial d’Alzira -l’actual Séquia Reial del Xúquer- que en els seus orígens va ser propietat de la vila per voluntat del monarca, va començar a construir-se l’any 1258.

La importància que en l’economia agrícola de bona part de la comarca ha tingut la séquia és de sobra coneguda. La major part de la població riberenca fins fa cinc dècades s’ha dedicat majoritàriament al camp. Posar en productivitat part de la terra inculta possibilitant el canvi en els cultius, fet que va portar aparellat la modificació del paisatge rural, es va deure en gran mesura a la construcció i posada en funcionament i aprofitament del canal. La construcció, impulsada pel rei, va ser, sens dubte, una de les obres més importants del monarca i respon, com assenyala Tomàs Peris, a una política ferma d’expansió del regadiu que va generar la creació de riquesa i també, per descomptat, a fer que bona part d’aquells que ajudaren al rei en la conquesta s’assentaren definitivament en les nostres terres.

A propòsit de la vida dels alzirenys passats uns anys de la presa d’Alzyazirat, assenyala Martínez Araque: «Tot just una generació després de la primera colonització de la vila, en apareix un llistat de les botigues i obradors pagadors de cens a la batllia d’Alzira, concretament de 1263, on s’assenyalen 68 establiments identificats. Òbviament, hi hauria més tendes i tallers existents en la vila, puix solament es referix als posseïdors de propietats del rei a cens, tanmateix, el més indicaiu és que una part de les famílies més punyents de la localitat en tenien diversos: Doménec d’Osca, també apareixen els Martorell i Destorrents, i aquests obradors es trobarien subestablerts a alguns artesans. Els nouvinguts podrien rebre terres franques, però molts s’establiren a cens del rei».

Suscríbete para seguir leyendo