Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Història

Alzira, centre comercial i residència reial

Al voltant del 750 aniversari de la mort de Jaume I (VII)

Murs que es conserven del "palau del rei".

Murs que es conserven del "palau del rei". / Levante-EMV

Aureliano Lairón

Alzira
Aureliano Lairón

Aureliano Lairón / Levante-EMV

Alzira esdevingué un centre amb una important demanda de carns i de productes derivats dels animals, també va ser important la manufactura local i va destacar, així mateix per l’intercanvi de gra i per ser lloc, com a port fluvial, d’arribada de troncs per mitjà del Xúquer, per on es conduïa la fusta.

El monarca va visitar la vila en nombroses ocasions i va passar en ella grans temporades. Els documents existents en diferents arxius així ho testimonien. Joaquim Miret en el seu Itinerari de Jaume I «El Conqueridor», publicat a Barcelona l’any 1918, ho constata.

El rei va estar a Alzira, al menys el 17 de desembre de 1247, durant el mes d’abril de 1249, a la fi de febrer i el 18 de marça de 1268, el 25 de gener de 1269, el 4 d’abril de 1270, i durant la segona setmana d’agost d’eixe mateix any, el 7 de març i entre el 14 i el 18 de juny de 1271; del 14 de juny fins a almenys el 19 de juny, del 10 al 20 de setembre, entre el 10 i el 13 d’octubre i del 6 de novembre al 16 de desembre de 1273, entre el 10 i el 20 de febrer de 1274 i el 9 de febrer, de l’1 al 6 de març i des del 28 de juny fins a, almenys, el 23 de juliol de 1276.

La residència habitual del monarca a Alzira, el lloc on s’allotjava durant la seua estada a la vila, era conegut com «el palau del rei» i, més tard i popularment, com la Casa de l’Olivera.

L’arxiver Vicente Pelufo va donar a la llum el 1929 un interessant article sobre el citat immoble al número 20 de la revista Cultura Valenciana. Prenent com a base la «Crònica del rei», el «Llibre del Repartiment» i les «Décadas de la Historia de la ciudad y reino de Valencia» de Gaspar Escolano, va aportar interessants notícies al respecte. L’erudit, tenint en compte la tradició oral, encara que prescindint d’ella, va demostrar que la llavors casa número 60 del carrer Major Santa Maria va ser el «palau d’en Jaume».

Ho va fer fefaentment a través de la documentació que va consultar i, a més, va assenyalar la circumstància de la localització de la característica olivera que havia desparegut una dècada abans de publicar el seu estudi.

El rei, segons Pelufo, va haver de rebre en eixa casa els últims sagraments i allí mateix va haver d’abdicar «canviant la propra reial per l’humil hàbit de sant Bernat, i en ella finalment va ser proclamat i jurat rei el seu fill Pere III d’Aragó i I de Valància». Eixe fet s’ha anat transmetent de pares a fills.

L’immoble, de dimensions reduïdes, es caracteritzava per la torre de guaita que hi sobreeixia de l’edifici, amb total seguretat d’origen musulmà.

El juny de 1276 el rei es trobava a Xàtiva. Des d’allí intentava fer front a diversos focus d’insurrecció dels musulmans. Poc abans havia patit una malaltia que podia reproduïr-se. Seguint el parer dels seus fidels el 28 de juny es va retirar a Alzira.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents