L’aposta de l’alcaldessa per la taronja de Carcaixent és un “puedo y no quiero”

Segons la Real Academia Española (RAE), un projecte és un pla per a dur a terme alguna cosa important; una intenció que mobilitza esforç, il·lusió, treball coordinat i convicció, un compromís amb allò que es defensa.

Justament això és el que ha faltat a la III Mostra de la Taronja de Carcaixent. I ho dic amb coneixement de causa i amb orgull: sent vicealcaldessa i regidora d’Agricultura, vaig impulsar la primera edició, de la mà dels citricultors, construint-la des de zero i posant el sector al centre. Per això mateix, esta tercera edició ha fet gust de déjà-vu, al dia de la marmota, com si algú haguera tret del traster l’arbre de Nadal i l’haguera llevat la pols, sense cap aportació ni cap evolució.

I encara dol més perquè temps n’han tingut de sobra. L’any passat la Mostra no es va fer amb l’excusa de la dana, que va colpejar el camp i convertia en obligació moral i institucional fer-la enguany; amb més carinyo, més suport i més respecte cap als agricultors. Ha passat més d’un any des de les inundacions del 29 d’octubre de 2024; més d’un any per repensar, escoltar, reconstruir i tornar amb força. Doncs se’ns ha presentat sense cap novetat real, cap impuls, cap mirada de futur. Lluny de créixer, s’ha quedat atrapada en el 2022.

Les úniques llumenetes d’esta edició han estat la presentació de l’artista local Robert Ripoll, l’aportació brillant del cuiner Álex Vidal i del seu restaurant Origen —que acaba de revalidar la seua estrella Michelin, un altre orgull per al poble— i, com sempre, la generositat dels col·lectius i associacions que mai fallen, junt amb alguns productors —pocs, massa pocs. I és comprensible. Perquè a esta edició li ha faltat ànima, direcció, cura i un sentit clar del que vol ser.

Per què es fa, exactament? Per a què? El que hem vist no ha anat més enllà d’allò que es pot comprar amb diners. I això no és un projecte: és omplir l’expedient. No hem vist originalitat. No hem vist innovació. No hem vist aquella col·laboració real que ja hauria d’haver arrelat en una tercera edició. Hem vist una oportunitat per a passejar pel parc Navarro Darás i una nit musical. Però això no és la Mostra. Això no és el Bressol. No creuen en la taronja.

No han entès que la Mostra naixia per unir el sector, donant veu tant a l’agricultura ecològica com a la convencional, i demostrar que junts som més forts. Ni han entès que cal apostar per una marca pròpia, -un segell de qualitat, la somniada denominació d’origen de la taronja carcaixentina-, que ens diferencie i ens situe on mereixem. Que cal expandir el nostre nom, prestigiar l’origen i vincular la taronja amb la qualitat que ens dona el clima, la terra i un patrimoni agrícola irrepetible. Eixa era l’essència.

La taronja no és un decorat. És identitat. És economia. És història viva. És futur si sabem cuidar-la i introduir-la en les aules, en les escoles, comptant amb les noves generacions. Ho entenen a Utiel-Requena amb els vins i el cava; a Xixona amb el torró; a Elx amb la magrana mollar; al Vinalopó amb el raïm. Ho entenen a Benicarló amb la carxofa i a València amb l’arròs i la xufa.

Sense la col·laboració del sector agrari, sense un impuls institucional convençut i estable, no hi ha projecte que puga tirar avant. I quan el que ha d’avalar no s’ho creu, transmet exactament això: falta d’il·lusió, de visió i de respecte, un desagradable “puedo y no quiero”.

Donar suport a la taronja és estimar Carcaixent. És posar-la al mapa turístic, cultural i econòmic. És dignificar un sector ferit que necessita visibilitat, suport i orgull institucional. I és exactament per això que nosaltres sí que pensem en la importància de donar suport als agricultors, lluny de càlculs polítics, encara que ens ataquen personalment per mostrar l’orgull de ser bressol de la taronja. Carcaixent avançarà si creu de veritat en allò que la fa única.

I per acabar, permeteu-me una mirada que va més enllà de l’actualitat: el nostre suport també és per als nets i les netes d’aquells que, de sol a sol, conreaven el millor producte que ha donat esta terra.

Ells són l’herència viva d’un treball que ha fet de la taronja de Carcaixent un fruit únic al món.

Per respecte a ells, per l’orgull del que som i pel futur que mereixen, no ens conformarem mai amb un “puedo y no quiero”.

Defensarem sempre un projecte de cor i de veritat.