Vincles especials i espais urbans d'Alzira que recorden al monarca

Fa uns anys l’amic Stefano Maria Cingolani, reconegut investigador, que va treballar part del fons medieval de l’Arxiu Municipal d’Alzira, va descobrir l’existència a Algezira d’una amant desconeguda de Jaume I. Amb aquella dona, de nom Ginesa (que amb el temps va casar amb Jaume de Santamera, també veí del nostre poble) el monarca va tindre un fill il·legítim: Ferran, que fou nomenat abat del monestir-castell de Montaragó (Osca). Eixe fill del rei va iniciar els estudis de teologia a Paris el 1278, açò és dos anys després de la mort del monarca, als 17 anys. El seu germanastre, Pere el Gran, que governava com a rei, el va nomenar abat del cenobi citat l’estiu de 1284, quan tenia 22 anys, tot i que no va arribar prendre possessió del càrrec puix emmalaltí i morí molt poc de temps després.

Les petjades del monarca per la nostra ciutat poden seguir-se a través d’una ruta que, necessàriament, ha d’incloure per significatius, els següents espais: les muralles, les restes de la Casa de l’Olivera, les restes del temple de Santa Maria, la pileta del martiri dels Sants Patrons, la Creu Coberta, el retaule de Sant Silvestre del Saló de Sessions de la Casa Consistorial, el carrer i l’institut d’ensenyament secundari que duen el nom del monarca, els monuments que recorden el rei erigits a la plaça de Sant Judes Tadeu i a la plaça de la Constitució i el nostre ric Arxiu Municipal.

Al “Palau d’en Jaume”, com va ser coneguda la cas on residia el monarca en les seues visites, hem fet referència amb anterioritat. D’aquell edifici solament resta hui una paret de la torre musulmana de l’antic Reial. Fa uns anys es van dur a terme uns tasts arqueològics i, lamentablement, el projecte de reconstruir i recuperar el conjunt del qual apenes queden testimonis, no avança.

El cinturó emmurallat de la ciutat, d’actualitat també pel desficaci comés últimament, és malgrat les desafortunades intervencions restauradores que s’han dut a terme en el conjunt de la seua fàbrica (una l’any 1975, sent alcalde Camilo Dolz, i una altra ja en democràcia, sent alcalde de la ciutat Francisco Blasco, quan va fer habilitar una porta en una torrassa per tal de comunicar el parc amb el carrer Major de Santa Maria) són testimoniatges de la presència del rei. Les muralles se citen en la "Crònica" i a elles fa referència el rei en les capitulacions prèvies al lliurament de la vila per part dels musulmans. Actualment el cinturó visible està conformat per un llenç d’uns quatre-cents metres, en dos trams, amb onze torrasses, una d’elles desmotxada, recaents totes al’avinguda de Lluís Suñer sobre un dels antics braços morts del riu Xúquer.

Pel que fa a les torres de la muralla podem assenyalar que van ser una trentena les existents, de les quals unes catorze miraven cap a l’Alborgí, quatre o cinc més es localitzaven a l’actual carrer del metge Faustí Blasco i les altres en l’actual carrer de Santa Teresa i al llarg de la Rambla.

Suscríbete para seguir leyendo