Espais urbans que recorden al monarca

La ruta que ens recorda la presència del rei a la capital de la Ribera dona compte, entre altres, de la Creu Coberta, que es localitza en l’antic Camí Reial d’Alzira a València, circumval·lada des de fa uns anys per l’autovia que unix la localitat amb la veïna Algemesí. És lloc assenyalat per la tradició oral amb el monarca. No són pocs els qui asseguren, sense cap fonament, que eixe punt va ser el lloc exacte on va poder vore per última vegada la llum el rei quan, molt malalt, era traslladat des de la vila a la capital del regne. En realitat és una de les tantes creus alçades pels nostres avantpassats com a testimoniatge d’una fe i en senyal de pertinença a la civilització cristiana. Associar-la a la circumstància del trànsit del monarca forma part de la llegenda.

Altre espai que ens recorda al rei és l’antiga església de Santa Maria. El temple, del qual a penes subsistixen restes que pregonen la sea existència, va ser, probablement, la primitiva mesquita de l’alcassaba de la qual tracten diversos estudiosos. Va haver de ser la primera església oberta al culte cristià després de l’entrada del rei en la població. D’acord amb el costum, el monarca la va dedicar a la Verge Maria en el misteri de l’Assumpció. En esta, segons la seua "Crònica", va disposar el Conqueridor -li ho va encarregar al bisbe d’Osca- que foren depositades les seues restes en cas de produir-se la seua defunció a la vila. En ella, segons tradició antiga, recollida en els llibres municipals, es va instituir la Confraria de la Verge Maria que, segons la tradició, tal com arreplega Josep Maria Parra, seria fundada pel rei que seria, com els seus successors, confrare.

Un altre lloc vinculat al rei va ser el convent de Sant Agustí. Malauradament, a penes queden restes de l’antiga església i de la primitiva fàbrica del cenobi fundat al raval de l’Alquenència l’any 1270. Es va mantindre en peu fins a 1936. Es localizava en un extrem de l’actual Plaça Major, al costat de la que fins fa uns anys va ser seu de la Cooperativa Alzicoop i de l´edifici de Bancaixa. Testimonis del convent són les nervadures d’algunes de les capelles laterals gòtiques, que donaven al carrer Pérez Galdós, que vaig ajudar a recuperar per a la ciutat a principis de 1990. En el convent es va erigir la confraria de la Mare de Déu de Gràcia, que la tradició assenyala , tal i com la Confraria de la Verge Maria, que va ser fundada pel rei.

La Pileta del Martiri dels patrons alzirenys, en l’horta, prop d’on s’alçà el convent dels trinitaris, rememora la presència jaumina en la tradició referida per diversos historiadors i, especialment, per Honorat Gilbau de Castro que va ser el propi rei qui després de la troballa dels cossos dels màrtirs “va manar traure els ossos i posar-los en l’ermita que ell va fer construir i edificar” i que va ser l’antecedent del cenobi que es va bastir en el segle XVI.

Suscríbete para seguir leyendo