El retaule de Sant Silvestre i l’Arxiu Municipal

La Casa Consistorial i l’Arxiu Municipal, principal centre d’investigació documental de la ciutat, ens recorden a través d’una interessant obra d’art i d’una sèrie de documents importants la presència del rei a Alzira.

Al saló de sessions, l’antiga Sala Capitular, es conserva un magnífic retaule -l’anomenat de Sant Silvestre- que ens evoca la vinculació del monarca amb l’antiga vila reial. Va ser la vespra del benaurat Sant Silvestre, aço és el 30 de desembre de 1242, quan el rei va prendre l’Alyazirat musulmana i la va incorporar a la civilització cristianooccidental. Les autoritats alzirenyes van encarregar a l’artista valencià Vicente Requena una taula (restaurada en 1992) en la qual es va representar el devocionari alzireny de finals del segle XVI. Es va realitzar l’any 1597. La figura central de l’obra l’ocupa Sant Silvestre Papa i als dos costats se situen les figures de l’àngel protector, custodi de la vila, que sosté en la seua mà dreta la bandera de la Corona d’Aragó, i la imatge de sant Gregori Taumaturg, advocat de la població contra les inundacions que patia la vila.

L’Arxiu Municipal, edifici de construcció recent, guarda com preuat tresor cinc documents originals del monarca emesos des de la seua Cancelleria escrits sobre pergamí i en llengua llatina. El primer correspon a l’any 1246 i és una disposició a través de la qual el Conqueridor intentà solucionar el conflicte que s’havia originat entre els cristians i els musulmans de la localitat després de l’ocupació d’uns béns que no els pertanyien i establint normes de possessió, tributació i convivència. El segon, de 1263, establia la millora del salari del justícia local. El tercer, de 1266, datat a la capital del regne el 18 d’abril, és una disposició a través de la qual el monarca declarava l’exempció de tributar a tots els veïns de la vila posseïdors d’armes i cavalls que es comprometeren a formar part d’expedicions militars en les quals la vila fora part interessada. El quart, de l’any 1270, datat a la mateixa vila el 13 de novembre, és una llicència a Andreu d’Uliolia i als seus possibilitant la construcció d’unes càmeres sobre els tres arcs existents dins de la porta ferrissa del pont major. I el quint, de l’any 1271, donat a València el 28 d’abril, és una confirmació de propietats als habitants de la vila dels béns que disfrutaven, amb títol o sense títol, i animant a que els consevaren sense litigi i en pau i quietud.

Tots eixos documents van ser transcrits en el seu dia per l’arxiver municipal mossén Josep Maria Parra Balleser en Los Pergaminos de la Cancilleria Real del Archivo Municipal de la ciudad de Alzira, obra que es va publicar l’any 1967.

En el pròxim article, que serà l’últim, donarem compte del Llibre de Privilegis de la vila, el mal denominat Aureum Opus i d’una de les representacions més antigues del monarca que es troba en el citat còdex.n

Suscríbete para seguir leyendo