El Xúquer ja està massa prim. No l'aprimeu més

Deia jo fa dos anys, en un article publicat en el Levante-EMV que “és un clàssic, cada cert temps, que els riberencs ens vejam amb l’obligació de mobilitzar-nos perquè contínuament hi han projectes per a endur-se aigua del Xúquer en direcció cap al sud, ja siga a Terra Mítica, al Vinalopó o a Almeria. També és un clàssic que eixes mobilitzacions les encapçale l’associació Xúquer Viu, que per a defendre el cabal necessari del nostre riu es va fundar”. Mobilitzacions participades en moltes ocasions per les corresponents comunitats de regants, associacions ecologistes, partits i sindicats presents en la Ribera, ajuntaments i altres organitzacions.

Com saben, fa vint anys, aproximadament, hi van haver els projectes de transvasament des de Cortes de Pallars. L’oposició de moltes veus, partits, sindicats, altres entitats i de la societat riberenca en general, a deixar que s’esquimara el riu, des de Cortes o des d’Antella, va parar eixos programes i la conducció es va aconseguir que s’iniciara en l’Assut de la Marquesa en el terme de Cullera, i que es disposara que el transvasament des del final del curs del riu fora d’aigües sobrants.

En 2022 hi va haver la pretensió de la Séquia Reial del Xúquer d’enviar 10 hectòmetres cúbics anuals d’aigua a Almeria, des del pantà d’Alarcón. Com era d’esperar, per la incoherència i irracionalitat d’eixa proposta, l’associació Xúquer Viu i altres agrupacions interessades en les qüestions del manteniment, ús i distribució de l’aigua del Xúquer van manifestar la seua oposició a eixe projecte, que es va parar, entre altres motius, per eixa ràpida i intensa oposició.

Però fa dos anys, es va aprovar un conveni amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Junta d’Usuaris del Vinalopó i Acuamed que permetrà el transvasament de 271 hectòmetres cúbics del Xúquer al Vinalopó durant els pròxims deu anys. Eixes quantitats trenquen el principi disposat de transvasar sobrants i desperten unes expectatives entre els regants i altres usuaris de la conca receptora. Amb eixa decisió s’acontenta a uns i s’agravia a altres, els usuaris de la Ribera

Però davant d’això, Xúquer Viu ha presentat en el mes de juliol d’enguany una demanda judicial en què sol·licita l’anul·lació de l’esmentat conveni, perquè veu insostenible i irresponsable eixe transvasament per a una dècada, a 35 Hm³ cada any, una quantitat molt superior a la que s’ha transvasat en estos últims anys. I ha considerat que «estos sobrants no es poden prefixar en un conveni a 10 anys, sinó que s’han d’establir, com ha ocorregut fins ara, any rere any, depenent de la situació del riu».

Ara fa poc, li ha sorgit al Xúquer un altre pretenent de la poca aigua que li queda. Es tracta del projecte de prolongar el transvasament del Xúquer-Vinalopó fins a l’altiplà de Múrcia, termes de Jumella, Iecla. Si fa tres anys, la pretensió va ser enviar aigua del Xúquer-Séquia Reial a Almeria, ara l’aspiració és enviar-ne a Múrcia. A vore si a l’altra, l’aspiració serà exportar el líquid element del Xúquer a Extremadura. També hi ha una altra petició d’aigua xuqueriana. Es tracta d’augmentar el cabal del canal Xúquer-Túria. Els regants de Sueca, a través del seu president, José Fortea, han mostrat la seua rotunda oposició a eixes pretensions, perquè “el cabal del riu es troba esgotat. L’època d’esprémer els rius fins a assecar-los ha passat. No es pot comprometre el futur del Xúquer per pressions externes. En la crisi climàtica que tenim és impossible garantir excedents estables d’aigua. Pactar quantitats fixes a tan llarg determini és irresponsable. També, en el seu paper de defensa de la integritat del riu riberenc, Xúquer Viu s’oposa a l’augment de cabals a transvasar. El seu president, Roger Pons manifesta que “Això no ho consentirem. Cada territori ha de fer un ús de l’aigua ajustat a la seua disponibilitat hídrica. No es pot transformar a regadiu tota la superficie, si no tens prou aigua disponible, i després demanar aigua a altres conques”.

Vistes eixes pretensions, cal, com en ocasions anteriors, una resposta de la Ribera, a través d’ajuntaments, partits, sindicats tota classe d’entitats i particulars per a impedir més atropells al ja minvat cabal del Xúquer.

Suscríbete para seguir leyendo