Al voltant dels escalons de la Gallera

Aprofitant la celebració de la festa de sant Antoni Abat -o de sant Antoni del porquet com diem per ací- tan popular entre els habitants dels pobles de la Ribera, anem a donar compte d’un espai que passa pràcticament desapercebut per a bona part del veïns d’Alzira, però que té la seua importància i està vinculat a un dels actes més tradicionals en honor del sant protector dels animals i al qual s’acosten de manera simpàtica aquells i aquelles desitjosos de tindre nuvi o núvia. Em referisc a l’escalinata que comunica la Plaça Major amb el carrer de les Escoles Pies per la qual els propietaris dels animals de llaurança que s’associaven a la festa del sant anacoreta feien pujar el dia de la processó els seus animals i les cavalleries.

Ja fa més de cent anys que es van construir els escalons. I es van fer, sens dubte, per a salvar el desnivell existent entre ambdos espais públics: el carrer en el qual es localitzen l’edifici que es va projectar l’any 1873 per l’arquitecte José Camaña Laymón, inspirat en el Palau de Cosme de Medicis de Michelozzo de Florència, que es va inaugurar l’any 1877, que va servir durant dècades per a l’ensenyança, i també el Círculo Alcireño, l’antic Gran Circo Gallístico Alcireño fundat l’any 1873 que dotze anys després, acò és en 1885 va donar pas a l’actual entitat, i l’aleshores denominada Plaça de Sant Agustí.

El carrer és un dels punts més alts de la ciutat, de fet, quan hi havia perill que isquera el riu fins allí es duien les cavalleries.

El 7 de maig de 1892 la Corporació Municipal que presidia Baltasar Peris Mas, en vista del risc que suposava per als alumnes de les Escoles Pies, va acordar suprimir el trànsit de carros i cavalleries pel carrer. I el mateix dia, en la mateixa sessió, va tractar de la construcció en l’esmentat carrer a l’extrem que donava a la plaça de Sant Agustí d’una escalinata de dos esglaons de pedra carreu. La societat Círculo Alcireño s’havia oferit a realitzar les obres pel seu compte i a sufragar-les. L’Ajuntament va acceptat l’oferiment i va donar un plaç de sis dies als veïnat per si volia manifestar-se en contra. Es van publicar edictes, que es van fixar en els extrems del carrer, i transcorregut el plaç sense que s’hagueren produït al·legacions el 14 del mateix mes el consistori va determinar la construcció amb les condicions establides.

Van passar tres mesos i mig i el 28 d’agost la Junta General Extraordinària que va celebrar el Círculo va sotmetre a discussió la proposta que havia fet un dels prohoms locals de l’època l’advocat Camilo Dolz Martí de Veses que va ser aprovada majoritàriament.

Amb les obres de rehabilitació de la Plaça Major que es van dur a terme en 1986, l’escalinata va ser endreçada.

L’escalinata, tot un referent urbà. suavitzada a través d’una rampa que es col·loca expressament per a protegir als animals, acollirà un any més, si l’oratge no ho impedix, la multitudinària processó i la pujada dels cavalls.

Suscríbete para seguir leyendo