Alzira
En el 625é aniversari del monestir de la Murta
La Torre dels Coloms del monestir de la Murta. / PERALES IBORRA
Aureliano J. Lairón Pla
Aureliano Lairón. / Levante-EMV
L’11 de febrer de 1401, ara fa 625 anys, el capitol del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, integrat pels monjos successors dels germans als quals anys abans s’havia atorgat llicència apostòlica per a fundar una casa de l’Orde Jerònim a la vall de Miralles d’Alzira, va acordar elegir als sis membres d’aquella comunitat que anaven a encarregar-se de la nova fundació. Els seus noms han arribat fins a nosaltres: fra Arnau Cortal, fra Guillem Berenguer, fra Pere Pintor, fra Pere de Campos, fra Eusebi Pavía i fra Doménec Lloret.
El monestir alzireny, que es va començar a edificar al cor de la vall de la Murta, es va dedicar a la Verge Maria, d’ahí que rebera el nom de Santa Maria de la Murta, titular de la principal de les ermites existents amb anterioritat a la fundació. Eixa i les de sant Miquel i san Jeroni van quedar dins la fàbrica del cenobi.
El nou centre monacal seria totalment independent del de Gandia, que actuà com a casa matriu i es limità únicament a enviar als fundadors.
La vall sobre la que a partir de 1401 s’alçà la primitiva fàbrica del monestir reunia una sèrie de condicions immillorables. A l’avantatge inicial dels terrenys, fruit de la donació del veí d’Alzira Arnau Serra, s’unien altres factors com el del clima -més bé un microclima- que possibilitava un paisatge i temperatures molt agradables, amb una massa vegetal amb espècies poc comuns, plantes molt apreciades a les quals s’atribuïen propietats curatives, una font perenne i cabalosa que s’aprofitaria per al reg, a part de ser lloc allunyat d’aldarulls, propici a la soledat, espai, tal i com va referir el cronista Escolano, “aparejadísimo para olvido del mundo y acuerdo del cielo”, procliu, per tant, per a l’assentament.
Van ser el rei Pere el Cerimoniós i el papa Gregori XI els qui van autoritzar en el segle XIV la instal·lació dels nous monjos.
Els religiosos, una vegada establits, es van dedicar a la vida de comunitat. Els béns aportats per particulars, fonamentalment famílies dels monjos i de l’estament burgés i noble de la ciutat de València, les donacions procedents de mans privades, el cobrament de rendes i l’explotació agrícola i ramadera van possibilitar el desenvolupament de la Comunitat en uns moments en què necessàriament van haver de fer front a les despeses derivades de la construcció de bona part de les estades del monestir.
Els segles XVI i, sobretot el XVII, van ser els de major esplendor del monestir i això per un fet crucial, el del mecenatge que exerciria sobre la casa la família valenciana dels Vich.
El dominic Vicent Ferrer, el rei Felip II, l’arquebisbe Juan de Ribera, etc., visitaren el monestir que atresorà obres d’art i una bona biblioteca.
L’edifici va ser abandonat quan la invasió francesa, també entre 1820 i 1823 i tornà a tindre vida entre finals de 1823 i abril de 1835 en què es va extingir definitivament per la desamortització de Mendizábal.
L’any 1989 la finca de la Murta va ser adquirida pel poble d’Alzira.
Suscríbete para seguir leyendo
- El Grupo Ferrero construirá en Alzira una fábrica de chocolate para sus helados
- Un disparo disuasorio de un policía hiere a un conductor que intentaba embestir a una patrulla tras una larga persecución por Alzira
- Paralizan los trabajos de regeneración de las playas del Marenyet y l'Estany de Cullera por el temporal
- Los pescadores de Cullera, València y Gandia se rebelan contra la extracción de arena en su principal caladero
- Los padres del niño de dos años hospitalizado en la Fe: "Al final ha sido el susto, porque el ataque del perro a mi hijo podía haber acabado mucho peor"
- Atropello mortal de un camión la travesía de la CV-50 en Montroi
- Los dueños del perro que mordió a un niño en Alzira alegan que el animal se asustó por unos petardos
- Un niño de dos años, hospitalizado en La Fe después de sufrir la mordedura de un perro en la boca en Alzira
