Alfonso Rovira en el record

El 23 de febrer de 1931 a Los Royos de Caravaca de la Cruz (Múrcia) va nàixer Alfonso Rovira Marín. Hui hauria complit 95 anys. El 4 de novembre passat, quan menys ens ho esperàvem, ens va deixar.

El 31 d’octubre de 1934, amb apenes tres anys, Alfonso arribà a la capital de la Ribera en ser traslladat el seu progenitor, mestre de professió, a la nostra localitat. Estudià al col·legi dels pares escolapis i poc després, amb quinze anys, inicià la seua trajectòria professional, sempre lligada als mitjans de comunicació, en començar a treballar per a la Compañía Telefónica Nacional de España. Amb vint anys era carter interí a l’Oficina local de l’Administració de Correus. Va fer el servici militar a Saragossa al Batalló de Transmissions del Vé Cos de l’Exèrcit 2ª Companyia de Ràdio i tot i que abans ja havia col·laborat esporàdicament amb l’emissora local de la SER, va ser a partir del 23 de juliol de 1955 quan començà a treballar, amb caràcter eventual, a Radio Alcira.

Entre 1961 i 1964 formà part de la redacció de Alcira Cartelera, publicació setmanal dirigida per Ismael Mascarell, i a partir de 1965 actuà com a corresponsal gràfic a la ciutat dels diaris Levante i Jornada. Posteriorment, amb la posada en marxa de la delegació comarcal d’este diari, formaria part de la mateixa. En la ràdio mentrestant anava ascendint de categoria (encarregat de servicis tècnics, encarregat de continuïtat, realitzador, cap d’emissions… i així fins al 14 de febrer de 1984 en que es va fer públic el seu nomenament com a director de l’emissora, càrrec que va exercir fins que aquella deixà d’emetre a finals de 1990).

L’abril de 1981 es va fer càrrec de la corresponsalia a la localitat de Las Provincias, tasca que va desenrrotllar durant uns anys.

Alfonso va ser coautor amb B. Montagud dels dos volums de l’obra El Puente de San Bernardo (1984 i 1985) i de Voces de la Pasión. Semana Santa de Alzira (2007) i autor de set volums de Crónicas de un Pueblo (1995-2013) i de Memoria gráfica del siglo XX (2001). L’any 1974 va rebre el Micrófono de Oro de la SER, el 30 de desembre del 2000 la Insígnia d’Or de la ciutat i el 23 de febrer de 2011 el títol de cronista en materia gràfica d’Alzira. El 25 de juny de 2014 la Corporació va acordar donar el seu nom a un carrer ubicat al barri de Galvanyó.

Testimoni dels esdeveniments més importants de la ciutat en els darrers anys, tot terreny de la informació, va captar amb la seua càmera fotogràfica centenars d’actes. La seua família disposa, fruit del seu treball, d’un dels millors arxius gràfics de la localitat.

Alfonso, vital i generós, mai deia que no i sempre es prestava a ajudar. El seu compromís amb la ciutat que el va acollir era ferm. Va ser molt estimat i ara el recordem amb nostàlgia.

De l’homenatge que li vam oferir fa quinze anys queden, junt als bons records, el llibre Alfonso Rovira Marín. Un home de la comunicació de Pablo García i Aureliano Lairón que va patrocinar l’empresa Transportes Mazo.

Esta vesprada, a les 19:00 hores, al Cercle Alzireny, en un acte al qual estan convidats tots els lectors, els seus amics evocarem la seua figura i el farem present entre nosaltres.

Salvador Iñigo, Aureliano Lairón, Fernando Pascual i Txema Pérez

Suscríbete para seguir leyendo