Willy Wonka i la pala destructora

Fins fa pocs dies encara es podia contemplar des d’una de les carreteres d’accés a Alzira aquella construcció mig en runes, l’antiga sitja, on s’elaborava el pinso amb dacsa i farina per als pollastres. En la part alta lluïen pels quatre costats uns logotips d’Avidesa amb la icona característica dels pollets i el polo; en un d’ells havia crescut brossa de dins d’un clavill, però el relleu amb el nom de Luis Suñer mantenia totes les lletres, tret d’un mur que ja havia cedit. A pesar dels desperfectes, inevitables amb el pas dels anys, l’edifici resistia com un símbol de la història, adobat per la seua ubicació privilegiada, amb el Respirall i la Murta com a teló de fons. Ara ja no queda pedra sobre pedra. L’últim vestigi arquitectònic que quedava en peu de la que va ser la fàbrica de gelats líder de tot Espanya durant dècades ha sigut derrocat. Les pales i les grues l’han reduït a pols en només qüestió de minuts, com sempre fan: sense cerimònies ni contemplacions.

El Grup Ferrero, hereu de la indústria gelatera, ha anunciat que en el seu lloc ubicaran una planta dedicada a la fabricació de xocolate. La decisió arriba quan el calendari marca els 45 anys del segrest de Luis Suñer a mans d’ETA. Quan en eixe mateix pam de terra, ara ocupat per material d’obra, els terroristes se l’emportaren a rastrons del seu despatx i el clavaren en el maleter d’un cotxe, contava Suñer que va notar com el vehicle va girar a mà esquerra i que al final de la tàpia, “per on estaven les sitges”, rodejaren la fàbrica i mamprengueren el camí cap a l’amagatall. Eixes sitges, eixes coordenades que l’empresari resseguia a través de les sensacions, a palpes, mentre estava emmordassat i emmanillat, amb els anys s’havien convertit en l’únic element patrimonial que s’havia “salvat de la crema” del passat industrial de la ciutat d’Alzira i de l’imperi familiar i empresarial dels Suñer, polit per propis i forans.

Ni tan sols han conservat el més mínim element recordatori ni un pam d’algeps que testimonie la petjada innovadora i oberta al món que va llegar Avidesa al cor de la Ribera. Com les antigues oficines de la factoria número u, ara un descampat a la venda oferit per les immobiliàries per a construir xalets “en una de las mejores zonas de Alzira”, que ha sigut devorat per la pinotxa i la brossa que creix d’entre el formigó i que sempre destil·la eixa olor caduca dels finals. Dels finals tristos. I amb la desfeta consumada, només sobreviu la nostàlgia dels majors. Per a molts dels qui un dia foren xiquets i xiquetes, els fills de la Pantera Rosa i de l’Apolo, Luis Suñer sempre serà el seu particular Willy Wonka valencià. A Gengenbach, el poble al sud d’Alemanya que acollia en la pel·lícula la famosa fàbrica de xocolate, sí que han decidit conservar en els seus carrers l’encant original del conte de fades. Potser allà tenen alguna cosa més que pales.

Suscríbete para seguir leyendo