La ciutat d'Alzira en 1876. Demografia, economia i un cognom (III)

L’any 1876, quan Alzira va ser distingida amb el títol de Ciutat, la capital de la Ribera del Xúquer era la principal localitat de la província pel seu nombre d’habitants. De fet les dates oficials utilitzades per l’administració en relació amb l’estat de «cupos», fent-se ressó del cens de 1877, li atorgaven 15.811 habitants. Li seguia Xàtiva. La capital de la Costera i els seus annexos que comptava amb 14.412, i després Requena, amb 13.419, Sueca amb 13.318, Carcaixent i el seu annexe amb 11.980, Ontinyent amb 11.757, Cullera amb 10.972, el Poble Nou de la Mar (integrat pel Cabanyal, el Canyamelar i el Cap de França) amb 10.478, Llíria amb 9.460, Utiel amb 8.067 y Algemesí amb 7.846. Lluny quedaven Gandía, Torrent i Sagunt amb 7.588, 7.112 i 6.208 veïns respectivament.

Sens dubte va ser l’agricultura factor clau de la seua prosperitat econòmica, a l’entorn fonamentalment del conreu i comerç de la morera i de la taronja, i de l’activitat que al seu voltant es desenrotllava: indústria de la fusta (la conducció de la mateixa s’efectuava a través del Xúquer i aplegava fins a les serradores), magatzems, etc., la que va determinar un creixement tan important.

També per eixa època s’estava desplegant una indústria que, segons assenyalava un important mitjà de comunicació, podia ser molt important per a la comarca, la de l’elaboració de conserves alimentàries. Eren diverses les raons socials que estaven dedicant-se a les conserves de pimentons, tomaques, pésols i altres fruites que «cerradas en elegantes de latón, se venden en nuestra plaza, habiendo logrado desterrar casi por completo las procedentes de otros puntos». I és que les extenses hortes dels pobles de la comarca facilitaven en extrem eixa indústria «la cual, por la baratura con que puede llevar al mercado sus productos, hace una verdadera competencia a los demás centros productores».

L’alcalde de la localitat era l’advocat Francisco Just Martí, que ho era des de 1874 i ho seria fins a 1879, que ja ho havia sigut entre 1869 i 1872 i que, novament i posteriorment, ho seria també entre 1885 i 1886 i durant un temps en 1895.

Just havia nascut a la vila l’any 1827, era fill d’Antonio Just i de Josefa Martí, de famílies benestants, i estava casat amb Teresa Reynot Daries, filla d’una altra notable família alzirenya. El matrimoni va tindre tres fills, un dels quals, Alberto, seria alcalde accidental de la ciutat el 1905.

Altres Just de la família serien personatges destacats amb el temps com ara Antonio Just Laymuns, propietari, alcalde entre 1899 i 1901, la mestra llibertària i lliure pensadora Elena Just Castillo, el jesuïta Antonio Just Aparicio, el metge Manuel Just Aparicio, i altres polítics emparentats com el metge Julio Tena Just, alcalde sota el franquisme en dos períodes, José Calot Just pare del polític republicà Juan Calot Sanz, president entre 1931 i 1934 de la Diputació de València, etc...

Suscríbete para seguir leyendo