Alzira posa el medi ambient al centre: deu dies per a construir la transició ecològica front als efectes del canvi climàtic

Del 4 al 14 de maig, Alzira s'ha convertit en la capital valenciana de la sostenibilitat. Per tercer any consecutiu, les Jornades Alzira en Verd han omplert la Casa de la Cultura de debat i reflexió sobre el canvi climàtic i els seus efectes. Per la seua banda, la Biosfira 2.0, celebrada el 10 de maig al parc de l'Alquenència —les activitats del dissabte 9 hagueren de cancel·lar-se per la pluja— ha reunit milers de veïns i veïnes al voltant d'un projecte col·lectiu: imaginar i construir una ciutat més verda, més justa i més preparada per als reptes del segle XXI.

Una aposta municipal que creix any rere any

Quan l'Ajuntament d'Alzira va posar en marxa les primeres Jornades Alzira en Verd, la intenció era clara: traure el debat mediambiental del cercle dels especialistes i portar-lo al carrer, a les aules i a la vida quotidiana de la ciutadania. Tres anys després, esta segueix sent la prioritat d’una iniciativa que brinda al veïnat i a la comunitat educativa la possibilitat d’escoltar i conversar directament amb figures de referència en la matèria, com són el reconegut científic Fernando Valladares o la cap de Meteorologia d’À Punt Victòria Rosselló, entre altres.

Respecte a la Biosfira, l'alcalde Alfons Domínguez va destacar en la roda de premsa de presentació que la unió amb el Nan@fest permetia que “educació i medi ambient anaren agafats de la mà, perquè poden ser formats i activitats complementàries”. Una aposta que ha confirmat el seu encert, vista la gran afluència de persones al Parc de l’Alquenència el passat diumenge 10 de maig.

Les paraules de l'alcalde apunten a una de les claus de l'èxit de les jornades: la transversalitat. Alzira en Verd és una proposta cívica que busca que cada persona —l'estudiant, el comerciant del mercat, la família que passeja pel parc— es veja interpel·lada per l'emergència climàtica o altres problemàtiques ambientals i socials, i trobe en la seua pròpia vida les ferramentes per a protegir-se i poder actuar.

Deu dies, una agenda d'alt nivell

La programació de les Jornades Alzira en Verd 2026 ha estat, potser, la més ambiciosa fins ara. Des del dilluns 4 de maig, amb una excursió escolar a l'Anell Verd —el gran corredor ecològic que envolta la ciutat— fins al dijous 14, amb una sessió sobre habitatge i models socials, cada dia ha proposat una mirada diferent sobre la mateixa pregunta: com vivim, i com podem viure millor?

El dimarts 5 de maig, la Casa de la Cultura va acollir una taula redona sobre les causes del canvi climàtic i els conflictes globals que genera, amb veus tan diverses com la del científic Fernando Valladares, el periodista i escriptor Juan Bordera, i Rosa Mustafá, presidenta de la Comunitat Palestina de la Comunitat Valenciana, moderats per l’alzireny Àrtur Martínez, vocalista de La Fúmiga. El debat va il·lustrar una de les tesis centrals de les jornades: que la crisi climàtica no és un problema ambiental aïllat, sinó el context en què s'inscriuen molts dels conflictes i guerres del present. L’alcalde d’Alzira destacava que “els pobles no creen els conflictes, sinó que els reben, i que les causes principals són les lluites pels recursos, l’energia i els territoris que necessita un model depredador”.

El dijous 7 de maig va ser el dia gran de les emergències. L’Auditori de la Casa de la Cultura va reunir experts en gestió de riscos naturals, coordinadors d'emergències municipals, tècnics de la Generalitat Valenciana i representants de cossos com Bombers, Policia Nacional, Policia Local i Creu Roja. En un context en què la dana del 29 d'octubre de 2024 ha marcat un abans i un després en la consciència de la societat valenciana, la jornada va abordar qüestions crítiques: com gestionar les emergències en temps de canvi climàtic com comunicar els avisos meteorològics de manera eficaç i com millorar la resposta en polígons industrials, per exemple, amb la creació d’oficines especialitzades en el risc.

El dimecres 13 de maig, la taula redona sobre Pla d'Infraestructura Verda va plantejar el model de ciutat sostenible i saludable amb la participació, entre altres, de Patricia Callaghan, cap de servei d'Adaptació al Canvi Climàtic de la Generalitat, i Fábio Humberto da Rosa Alves Vieira, alcalde de Mosteiros —ciutat agermanada amb Alzira— i president de l'Associació Nacional de Municipis de Cap Verd, una veu internacional que evidencia que la transició ecològica és una agenda global, no local. L’alcalde Alfons Domínguez assenyalava així la importància de jornades com la del dimecres: “Els espais verds modifiquen l’urbanisme de la ciutat. Cal posar-los en marxa en el nou entorn climàtic, així com cal dissenyar nous espais més ombrejats, amb punts d’aigua i humitat, que rebaixen les temperatures i la illa de calor urbana. D’esta forma tindrem una ciutat molt més adaptada i resilient i, sobretot, més confortable per a les persones”.

El dijous 14, la sessió de cloenda sobre habitatge i models socials va tancar el cercle temàtic de les jornades. Amb la participació de l’eurodiputat Vicent Marzà, l'arquitecta i urbanista Julia Pineda, i el cantant d'Auxili Esteve Tortosa, la sessió va demostrar que l'ecologia no es pot separar de la justícia social: una transició verda ha de ser també una transició justa, que no deixe ningú enrere. En paraules de Domínguez, “La necessitat d’un habitatge digne, sobretot per a joves, majors i famílies amb rendes baixes, s’ha transformat en una de les qüestions prioritàries de la societat. Projectes com els de les cooperatives d’habitatge o de vivenda pública per a lloguer assequible són imprescindibles per a dignificar la vida de les persones i aconseguir el seu dret a un habitatge digne i suficient”.

La Biosfira 2.0: mercat, cultura i aprenentatge al parc de l'Alquenència

Si les jornades han estat el cor intel·lectual de la setmana verda, la Biosfira 2.0 ha estat el seu reflex popular. El dia 10 de maig, el parc de l'Alquenència s'ha transformat en un espai de trobada entre la producció local, la cultura sostenible i la participació comunitària.

La fira ha mantingut els elements que l'han consolidat al llarg de les edicions anteriors: el mercat de la terra amb productes locals i ecològics, les paradetes d'artesania, els espais de biodiversitat, els tasts de productes artesans —cerveses valencianes, vins, cosmètica natural, embotits— i les activitats de benestar. Però enguany, dos novetats han marcat la diferència.

El Nan@fest: música i cultura per als més menuts. Per primera vegada, la Biosfira s'ha celebrat de manera conjunta amb el Nan@fest, el festival infantil que va omplir el parc de vida, color i alegria. La fusió entre la festa verda i el festival familiar no és casual: respon a la voluntat de l'Ajuntament que la transició ecològica arribe als infants des d'una experiència festiva i popular.

Els Premis Ecoescoles: reconeixement als centres educatius d'Alzira. La gran novetat d'enguany ha sigut la primera edició dels Premis Ecoescoles, uns guardons que reconeixen els projectes mediambientals o socials, com els de mobilitat sostenible, reverdiment de patis o alimentació saludable, que han desenvolupat els centres escolars de la ciutat. Amb categories de primària, secundària i individual, els premis inclouen viatges al Museu de les Ciències de València, bicicletes i equipació ciclista, i entrades per a concerts de La Fúmiga.

La programació de la Biosfira 2.0 ha estat igualment intensa. Una eixida en bicicleta, els tallers de sensibilització ambiental, el debat sobre ruralisme, la sessió de ioga en família, el taller d'extracció de llavors de varietats tradicionals, entre molts altres, han configurat un programa ple d’activitats per a totes les edats.

Tot i que el dissabte 9 de maig la pluja va obligar a cancel·lar les activitats previstes de Biosfira i Nan@fest al parc de l'Alquenència, el diumenge 10 es va recuperar l'activitat amb una gran afluència de públic que va demostrar la consolidació de la cita.

Una ciutat preparada per al futur

Alzira en Verd no és un acte aïllat. És l'expressió visible d'una política municipal que treballa, de manera transversal, per a fer de la sostenibilitat una realitat quotidiana: l'Anell Verd, el pla d'infraestructura verda, la participació en projectes europeus com ClimateGO, la implicació de l'Associació Empresarial i de la Diputació de València com a socis institucionals, i ara la incorporació dels centres educatius a través dels Premis Ecoescoles.

Perquè la transició ecològica, per a ser real, ha d'aconseguir el que tota transformació social necessita: que la gent la faça seua. Les Jornades Alzira en Verd i la Biosfira 2.0 han tornat a demostrar que Alzira té el que cal per a liderar aquest camí: voluntat política, xarxa associativa, talent local i, sobretot, una ciutadania disposada a implicar-se. L'any que ve, la quarta edició espera.