Una ciutat que anava fent-se: la inseguretat

La inseguretat ciutadana era un dels problemes als quals s’enfrontava la societat de l’època i era conseqüència de la situació econòmica, social i política del moment. A primers de febrer de 1876 entre el veïnat de la vila existia una gran preocupació perquè, segons notícies, una partida d’entre deu i dotze hòmens procedents de l’última fugida de presidiaris del penal de Cartagena vagava per la nostra comarca.

Alguns d’eixos roders eren naturals de pobles de la Ribera del Xúquer. El Mercantil Valenciano del 15 de febrer es va fer ressò de la notícia assegurant que els habitants d’Alzira i Alberic i d’altres pobles dels voltants estaven «amenazados por esta cuadrilla y se hallaban consternados» al temps que confiaven en què la Guàrdia Civil prompte lliuraria als dos distrites «de semejante plaga de criminales». Les muntanyes d’Alfarp i Catadau servien de cau als facinerosos.

Els components de la Benemèrita d’Alzira tenien per aquell temps molta faena. En febrer van detindre en l’estació d’Algemesí, just quan anava a pujar al tren, a un «licenciado de presidio y procesado por el robo de 1.600 reales», a Saldino Ferriz. I un fet que s’estava tornant en una mala costum era el d’apedregar el tren. Es juntaven uns xicons, s’amagaven darrere dels arbres en un camp i en passar per la via un comboi ferroviari començaven a llançar pedres. El tamany i la punteria podien fer-ne de les seues.

El 8 de maig un tren de la línia Xàtiva-València, al seu pas pel nostre terme, a l’altura del pont del ferrocarril, va patir la ira d’eixos delinqüents de pa sucat amb oli. Per sort no hi hagué que lamentar desgràcia alguna. Però l’esglai va determinar que s’activara la vigilància en diferents punts de la via.

A la vila -faltava poc per a ser declarada Ciutat- hi havien dos companyies de voluntaris que s’encarregàven de la vigilància de la població. L’alerta s’extremava durant l’època de la collita de la seda. Tots els dies, sota la direcció del comandant militar Gil Nadales i del capità Federico Bultó, es controlaven les entrades de la població i les cruïlles dels camins impedint que els malfactors assaltaren i robaren els diners del producte de la seua collita de seda als colliters que venien en el mercat de la localitat.

El 15 d’agost, sent ja Ciutat, visità la localitat el general Valeriano Weyler que va inspeccionar la caserna de la Guàrdia Civil per tal de decidir si estava en condicions per a allotjar companyies de guarnició. Va donar la seua aprovació en considerar l’immoble a propòsit. El prestigiós militar amb els anys va ser cap de l’Estat Major Central de l’Exèrcit.

I com a cosa curiosa assenyalar que a finals d’octubre de l’any en què se’ns concedí el títol que rememorem es va suprimir la Comandància Militar d’Alzira. Una de calç i altra d’arena.

Així s’escriu la història.

Suscríbete para seguir leyendo