L’atenció psicològica oncològica: una necessitat, no un luxe

Quan una persona rep un diagnòstic de càncer, la seua vida canvia de manera radical en qüestió de segons. La por, la incertesa, l'angoixa i les preguntes sense resposta passen a formar part del dia a dia del pacient i també de la seua família. En eixe moment, la medicina és fonamental, però no és suficient.

La lluita contra el càncer no es limita als quiròfans, als tractaments de quimioteràpia o a les proves diagnòstiques. Existeix una altra batalla igualment important: la batalla emocional. Una batalla silenciosa que moltes persones afronten pràcticament soles.

Per això sorprén i preocupa la insuficient atenció psicològica especialitzada que reben molts pacients oncològics a l'Hospital de la Ribera d'Alzira. En un sistema sanitari que aspira a oferir una assistència integral, resulta difícil entendre que l'acompanyament psicològic continue sent una assignatura pendent. La mateixa Conselleria de Sanitat que dirigeix el conseller Marciano Gómez va prometre que en el primer trimestres de 2026 crearia la categoría profesional de Psicòlogo/a General Sanitari/a però a hores d’ara res de res, és sustitueix per una tarjeta de contacte amb un número de telèfon per a que crides a l’AECC.

L'evidència científica és clara: el suport psicològic millora la qualitat de vida dels pacients, facilita l'adherència als tractaments, ajuda a gestionar l'ansietat i la depressió i contribueix al benestar de les famílies. No es tracta d'un servei complementari ni accessori; forma part del tractament.

L’Administració Valenciana actual fa notícia a bombo i plateret de noves infraestructures, nous llits, noves tecnologies però no diuen el desmantellament dels serveis que paulatinament están fent de la sanitat valenciana i en especial de l’Hospital de la Ribera d’Alzira com per exemple l’àrea de cirugía cardíaca. No obstant això, la salut mental continua ocupant un lloc secundari en moltes àrees assistencials. I en oncologia, aquesta mancança es fa especialment visible.

El contrast amb altres territoris valencians resulta especialment revelador. A Xàtiva, després de la desaparició del servei d'atenció psicològica oncològica a l'Hospital Lluís Alcanyís, l'Ajuntament va decidir actuar i assumir aquest recurs en col·laboració amb l'AECC. En només dos mesos s'han realitzat 55 intervencions individuals i s'han posat en marxa sessions grupals per a pacients i familiars. Els responsables municipals han destacat que es tracta d'un servei essencial per reduir l'ansietat associada al diagnòstic, facilitar l'afrontament dels tractaments i millorar el benestar emocional dels afectats. Si a Xàtiva s'ha entés que l'atenció psicològica oncològica és una necessitat bàsica, costa comprendre per què els pacients de l'Hospital de la Ribera continuen sense disposar d'un recurs públic estable i immediat. Darrere de cada diagnòstic hi ha una persona que necessita ser escoltada immediatament, ho repetixc, immediatament. Hi ha pares, mares, fills i filles que conviuen amb la incertessa. Hi ha familiars que exerceixen de cuidadors sense rebre sovint el suport necessari. Tots ells mereixen una atenció integral que contemple tant la salut física com la salut emocional.

No estem demanant privilegis ni serveis extraordinaris. Estem reclamant una assistència sanitària completa, humana i digna. Una sanitat que entenga que curar no és només tractar una malaltia, sinó també cuidar les persones.

És hora que la Conselleria de Sanitat i la direcció de l'Hospital de la Ribera facen una aposta decidida per reforçar els recursos de psicooncologia. Perquè ningú hauria d'afrontar en solitari una de les experiències més difícils de la seua vida.

La salut mental també salva vides.

Suscríbete para seguir leyendo