La mitja taronja de Santa Caterina d'Alzira

Les plujes i el fort vent que vam patir a Alzira el passat 20 d’agost van provocar greus danys en la teulada del temple de Santa Caterina i van enderrocar part del sostre junt a la mitja taronja de l’església.

El succés ens servix per a girar la vista arrere i donar compte de fets semblants que ja van ocòrrer fa vora 150 anys al mateix immoble, Bé d’Interés Cultural, de la nostra ciutat.

El 30 de desembre de 1876 l’Ajuntament, després que l’arquitecte municipal, José Camaña, comprovara l’estat del creuer i de la cúpula de l’església (dissenyada a finals del segle XVIII per Vicente Gascó, inaugurada al voltant de 1804 i rehabilitada en el mateix segle XIX), que es trobava en estat ruinós, aconsellà el tancament total de la part de l’edifici amenaçada anul·lant els dos accessos a la que llavors era la Capella de la Comunió i ara mateix (en posterioritat a la Guerra Civil) és l’altar major del temple.

L’alcalde d’aleshores, Francisco Just, determinà convocar en una sessió extraordinària a celebrar en la Casa Consistorial junt al rector, León Gadea, a les persones més riques de la localitar per tal de tractar sobre la qüestió i buscar solucions.

El 6 de gener de 1877 la Corporació Municipal va acordar que es constituira una “Comisión de Propietarios” per tal d’acordar el que s’estimara més convenient sobre la cúpula. D’eixa comissió van formar part Agustín Peris Vergara, Bernardo Marrades Bono, José Sanjuán Bretó, Carlos Arricaut Galvañón i el mestre Constantino Moscardó Pascual, persones totes de reconegut prestigi, l`últim director de l’Escola Superior de la localitat.

El nombre de clavills i la gravetat dels danys van moure a una ràpida actuació donat que “si sobrevenía un temporal de algunos días, no se respondía de que no se desplomara la cúpula por el estado runioso en que se hallaba”. El rector de la pàrroquia, va encarregar també per la seua part, el reconeixement de la cúpula. El tècnic que va contractar va corroborar l’opinió de l’arquitecte municipal.

El 8 de març el consistori acordà nomenar una comissió de regidors perquè en unió amb la de propietaris proposara les obres a realitzar.

El 7 de juny la Corporació Municipal va aprovar per unanimitat l’enderrocament de la cúpula i la seua reedificació conforme la proposta presentada per José Camaña i sota la seua direcció i això amb càrrec als pressupostos municipals.

El 27 de març de 1879 el consistori va acordar dirigir-se a l’arquebisbe de Valéncia, Antolín Monescillo, sol·licitant ajuda econòmica per a les obres.

El 16 de desembre les autoritats municipals, civils i religioses, van acordar, unànimement “que se desista del pensamiento de construir la cúpula de nuevo”, i van decidir que es tractara de cobrir la capella “partiendo de la base de que en aquel punto ha de establecerse la de la Comunión y que todos los gastos que ocurran se satisfagan con cargo al presupuesto adicional al ordinario del presente año económico, descontándose de las partidas de cargo los donativos que voluntariamente se hagan para conllevar las cargas de obra tan laudable”.

A primers de març de 1880 s’iniciaven les obres de la mitja taronja de la Capella de la Comunió, treballs que van concloure a finals d’agost que es quan es va obrir novament al culte la capella. Durant la segona quinzena de setembre van quedar instal·lades les pintures que la decoraren realitzades per l’alzireny Tomàs Parra, professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Màlaga, artista que va morir molt poc després.

L’any 1880 durant les festes de gràcia, que tingueren lloc a finals de setembre en honor dels patrons de la ciutat els sants Bernat, Maria i Gràcia, la Mare de Déu del Lluch i el Crist de la Verge Maria, commemoratives del VIIé Centenari del martiri dels tres sants germans, la mitja taronja es va mostrar ja amb tota la seua bellesa a propis i estranys.

A José Enrique Masià, sensible i compromés amb el nostre patrimoni -ho ha demostrat entre altres coses amb la restauració de la façana principal del temple, la rehabilitació del campanar de la plaça del Sofrage i la repristinació de l’altar-cambril dels Sants Patrons- li cabrà l’honor, una vegada més, de contribuir a que el principal temple de la nostra ciutat recobre la seua esplendor.

Entre tots ho farem tot!

Suscríbete para seguir leyendo