Del caràcter festiu dels alzirenys. Festes i celebracions (I)

Les alzirenyes i els alzirenys l’any 1876 també tingueren temps per a disfrutar de les seues festes. En el transcurs de l’any n’eren moltes les que celebrava la localitat, algunes les organitzava el consistori, altres l’església i encara altres els col·lectius de veïns d’una determinada zona: eren les festes de barri, ja importants fa 150 anys. Consideració especial mereixia una solemnitat que amb la festa de les falles (encara no se celebraven a Alzira) adquiriria una gran importància. Em referisc a la Setmana Santa.

El periple festiu s’iniciava a primers d’any amb les celebracions amb les quals les veïnes i els veïns dels carrers de l’Hort dels frares, de la Rugla (Reis Catòlics), dels Horts (Pérez Galdós) i de Santa Rita i adjacents, en el populós raval de Sant Agustí (l’antiga Alquenència), dedicaven al sant que era tingut des d’antic per especial protector dels animals domèstics i també dels de càrrega que es dedicaven al camp, sant Antoni Abat, el popular 'sant Antoni del porquet'. Els fidels i devots de l’asceta participaven en la missa amb sermó, la processó i la benedicció dels animals.

Poc després arribava el Carnestoltes. Per eixes dates s’acostumava organitzar balls de màscares en els salons d’un conegut comerciant de la localitat. Les xiques competien en la confecció de vestits primorosos. Els balls es prolongaven fins a altes hores de la matinada.

Ben a prop de març els fusters de la localitat i les seues devotes i devots -era un sant molt estimat- honraven en les esglésies -en totes hi havia una imatge- al patriarca Sant Josep, des d’antic un dels protectors de la vila, que havia comptat amb una confraria. Una dècada després s’organitzaria, amb el seu nom, una junta de festers del gremi de fusters que encarregaria una imatge pròpia. Els seus components a finals del segle participarien en les festes patronals amb la seua dansa, el “Baile del Jardín”.

Els actes que rememoraven la passió, mort i resurrecció de Crist, els de la Setmana Santa, revestien ja en esta època caràcters extraordinaris. Amb especial esplendor es celebrava el septenari de Dolors i el 14 d’abril, Divendres Sant, veïns i molts forasters acudien a presenciar la processó del Sant Soterrar que s’iniciava des de feia 98 anys des de la porta del temple de Santa Maria i recorria els principals carrers de la vila i en la qual participaven els passos de l’Oració de Jesús en l’hort, el Crist en la columna, l’Ecce-Homo el Natzaré, el Devallament de la Creu, la Verge dels Dolors, la Verge de la Soledat i la Santa Creu. De processonar la majoria de les andes s’encarregaven les seues respectives confraries i alguns col·lectius que es vinculaven amb les solemnitats.

En el pròxim article donarem compte de les festes patronals i de les de barri, especialment de les que tingueren lloc en honor dels Benissants de la pedra, devoció tristament desapareguda a Alzira.

Suscríbete para seguir leyendo