Planteja el sociòleg polonés Zigmunt Bauman que la desigualtat social actua com un factor de desequilibri sobre la societat de la mateixa forma que una errada en el càlcul sobre la capacitat de càrrega dels pilars que sostenen un pont pot fer caure el conjunt de tota l'estructura. Qualsevol enginyer calcularà una capacitat de càrrega promig dels pilars d'un pont molt per baix del punt de saturació, de tal forma que aquesta mesura permetrà actuar com a element de seguretat de tot el conjunt. De la mateixa manera que el fusible en un circuit elèctric es fondrà per evitar que un curtcircuit creme la instal·lació sencera. El fusible és un element que assegura la supervivència de tota l'estructura. Però aquestes obvietats, inqüestionables per a les ciències físiques, no semblen ser acceptades de la mateixa manera quan es plantegen des de les ciències socials. Passa amb la desigualtat social que ha crescut imparable amb la crisi econòmica. L'estructura del conjunt de la societat no aguantarà inalterable si algues de les parts que la sostenen es desfan o presenten indicadors excessivament crítics.

L'economia valenciana ha destruït entre els anys 2006 i 2011 un 22 % de l'ocupació, la destrucció del Producte Interior Brut ha arribat al 9 %. Han crescut les exportacions, però com una conseqüència natural de la reducció de mercats locals, però la destrucció de l'activitat econòmica en el cas valencià, unit a les elevades xifres d'atur no es pot maquillar de cap manera. De fet, l'índex de desenvolupament humà, que calcula el nivell en què es troben diversos indicadors com l'accés a l'habitatge, l'educació o la sanitat, ha descendit en el conjunt de les economies de l'Arc Mediterrani de manera alarmant.

Al País Valencià un 4,5 %, i un 5 % a les Balears, respecte al 2,3 % de Catalunya. Segons el panell de desigualtats socials, la crisi ha provocat que un 38 % de les llars haja disminuït els seus ingressos respecte de l'any 2003. En conjunt, entre un 12 % i un 14 % dels catalans en edat de treballar viuen en llars on no treballa cap persona. Fins a quatre punts per sobre de la mitjana europea (tenint en compte que aquesta inclou ja països com Romania o Bulgària, tradicionalment més pobres...). Ho diu també el mateix estat, a través del seu centre d'estudis del Banc d'Espanya. L'estat espanyol és on més ha crescut la desigualtat de la Unió Europea, un 6,8 %, enfront del 6 % de Grècia, el 5,5 % de Portugal o el 5 % d'Itàlia.

De veritat pensem que el conjunt de l'estructura social pot aguantar amb tantes parts presentant símptomes de debilitats d'aquesta magnitud? S'estan posant en seriós perill l'equilibri social, la convivència, o el mateix sentit últim de societat. El descrèdit en la política, en els polítics, en les possibilitats col·lectives de solucionar els problemes són mostres clares d'aquesta fallida de l'estructura social. Parlem de recuperació econòmica, però assegurem l'estructura de l'edifici social. Totes les seues parts formen el conjunt.