ipg, una empresa polèmica

L'empresa Iniciatives Públiques de Gandia no li queia en gràcia a Arturo Torró quan va ser elegit alcalde de Gandia. I es va proposar liquidar-la tan bon punt es fera càrrec del govern de la ciutat. Tant de bo ho haguera fet!

Pel que sembla, els motius de l'aversió eren que IPG solia estar en números rojos, situació que Torró no pot suportar, com és sabut. I que l'empresa va ser creada pel seu antecessor, el socialista José Manuel Orengo, el qual tampoc és sant de la seua devoció, com també és evident. Dos raons de pes per a desfer-se'n d'ella. Però el temps, que tot ho cura i passa més ràpid que una centella, ha estés un vel espés (molt espés) sobre les intencions de l'alcalde, i a un pas d'acabar-se la legislatura l'empresa pública segueix vigent. Vigent però desprestigiada, carregada de deutes i amb una plantilla de treballadors pròpia d'una multinacional. O gairebé.

IPG ha passat de tindre 5 treballadors en juny de 2011 -tres dels quals foren donats de baixa abans que canviara el govern- a 104 en juliol passat. D'aquestos, 38 han esdevingut fixes per obra i gràcia de l'Esperit Sant. Qui diu que els miracles no existeixen? Un increment de 102 treballadors per tal de realitzar, dalt o baix, les mateixes funcions que abans.

Però qui són, on són i què fan eixos treballadors. No se sap. L'oposició, PSPV i Compromís, també voldrien saber-ho, deurien saber-ho, doncs la informació i la participació en temes públics és un dret constitucional de tots els regidors. Un argument tan simple que, tanmateix, el govern municipal del Partit Popular no pareix haver entés encara.

Sembla una ironia, o millor, una burla que, davant la demanda de l'oposició i després d'haver insistit molt, el govern els faça arribar el TC2, el model que es presenta a la Seguretat Social, amb els nom dels treballadors tatxats. Han al·legat que no hi quedava més remei, que s'havia fet així considerant la protecció de dades. El govern ignorant, o així ho volia fer creure, que la protecció d'eixa classe de dades no es considera en els treballadors públics, que els seus salaris estan reflectits al pressupost municipal a través, en aquest cas, de l'empresa pública.

El PSPV ja els ha posat diverses demandes judicials per qüestions similars. Pel moment, dos d'elles han segut fallades en contra de l'Ajuntament. En l'última, fa a penes uns dies, un Jutjat del Contenciós Administratiu de València el condemnava a pagar les costes del procés en entendre que s'ha infringit el dret fonamental de l'oposició a la informació.

Res d'això, però, semblen haver entés ni el govern ni els seus abundosos assessors. Per ventura, l'argument de la sentència no portarà implícit que, a més del pagament de les costes, l'Ajuntament haja de facilitar la informació objecte de la querella?

Si fora cert que els socialistes en l'anterior legislatura denegaven informació a l'oposició, seria eixa una excusa legítima i honesta perquè el govern actual faça el mateix?

El govern del Partit Popular té dret a decidir si l'oposició mereix o no que se l'informe, segons siga el motiu i la intenció de la consulta? Conclusió: El govern d'Arturo Torró està convençut que els ciutadans som imbècils.

Suscríbete para seguir leyendo