Ddemà cal fer eixe sentit homenatge a totes les lliutadores que ens han precedit i que fins i tot han perdut la vida per defensar els drets de totes nosaltres. Un altre any més, després de la nostra coexistència de gènere necessitem reivindicar aquesta data.
Tal com ho reflexa el Gabinet Tècnic de la Secretaria de la Dona CC OO del País Valencià, des que començà la crisi, al 2008, les dones valencianes hem perdut 107.700 llocs de treball. Açò suposa una disminució d'ocupació del 11,5 %. A més, en l'últim any 4.400 dones autònomes han hagut de tancar els seus negocis.
D'altra banda, l'ocupació precària i les jornades reduïdes pareix que estan emparellades amb nosaltres. Lluny de superar-se la bretxa salarial, seguix eixamplant-se. Una dona valenciana ha de treballar 131 dies més a l'any per a guanyar el mateix salari anual que un home pel mateix treball.
Des de l'escomençament de la crisi fins ara el percentatge de les dones assalariades que treballen a temps parcial ha passat del 26,3 % al 32,7 % (actualment 3 de cada 10). Aquesta, entre altres, és la conseqüència de polítiques neoliberals que fomenten l'ocupació fràgil i faciliten la contractació a temps parcial que ha favorit la reforma laboral imposada pel govern del PP i que recauen majoritàriament en les dones.
Estos i altres atacs potser siguen la conseqüència del desmantellament del Ministeri d'Igualtat. S'han traspassat les competències d'aquest organisme a un altre menor, com menors també pareixen ser els temes de les dones per aquest govern.
Malgrat les polítiques d'igualtat, la corresponsabilitat en les tasques de la llar i la criança dels fills seguix estant al nostre càrrec en la gran majoria de les famílies.
La desigualtat entre les persones d'ambdós sexes a l'àmbit familiar i laboral estan presents. Així, entre els motius d'inactivitat del homes predomina la condició de ser «jubilat o prejubilat», a diferència de les dones que es dediquen a «les tasques de la llar». Per si fora poc, les retalledes dels serveis socials, ens afegix una altra tasca, la cura de la gent gran. El que està clar és que de portes cap a dins les dones seguim tenint una «doble jornada laboral».
Tot això ens porta a una truncada promoció professional i a la major dificultat per accedir als treballs millor remunerats i als llocs on es prenen les decisions que per descomptat també ens afecten a nosaltres.
Les dones d'aquest país modern i civilitzat patim molt més que els hòmens la reforma laboral imposada pel Govern espanyol. Som víctimes en alça del terrorisme masclista i les institucions miren cap a un altre lloc i patim les lleis que atenten contra la nostra llibertat sexual i reproductiva.
Es fa evident que les polítiques d'igualtat no s'apliquen com cal. La contractació de les treballadores jóvens ha continuat descendint mentre que les dones de més de 40 anys ascendixen en les xifres de contractades. És aquest el recolzament a la maternitat que predica aquest govern?.
I per allà on mires hi ha mostres del que està passant: la publicitat sexista que ens representa com a joguets dels hòmens, la falta d'una educació sensible evidencia la falta d'un compromís social i institucional perquè les dones no es vegen indefenses, abocades a repetir esteriotips. Eixa inèrcia irresponsable ens deixa un lloc desfavorable en la societat.
El proper any parlarem una altra vegada de tot allò que fem millor que ningú les dones i fins i tot de com seria el món si la igualtat entre persones dels dos sexes fora real. Mentre, nosaltres, les dones de CC OO, articularem xarxes, adquirirem compromisos i lluitarem amb la perspicàcia que ens caracteritza per a exigir el lloc que ens correspon en una societat que posa fre a més de la meitat dels seus membres.
