Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

joc de paraules

el repte

el repte

el repte

El repte que Arturo Torró va llançar a la regidora socialista Diana Morant va alçar moltes expectatives i ha donat molt que parlar -encara està fent-ho- als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i al carrer. Entre el debat i el «caloret de l'hivern» hem tingut argument per a tota la setmana.

Ens preguntem en què estaria pensant l'alcalde de Gandia quan va tindre l'ocurrència de desafiar la seua opositora política per tal que en una hora li fera la faena que ell i el seu govern no han sigut capaços de fer en més d'un any: elaborar el pressupost legal i factible per al 2015, ja que encara estan funcionant amb el pressupost prolongat de l'any 2014. De res li ha valgut la majoria absoluta, en aquest cas, al govern del PP. Fins i tot alguns dels seus membres es mostraren reticents a recolzar aquell document sense cap ni peus que encara va de taula en taula a l'espera de ser aprovat. I a penes queda un mes i mig per a les eleccions municipals.

Sens dubte, el de l'alcalde era un repte-trampa que, tanmateix, la candidata socialista no podia desestimar, ja que l'acusació d'incapacitat per part dels populars l'haguera acompanyat durant tota la campanya. I si queia en la trampa de donar-li la clau d'un pressupost viable, pitjor que pitjor. S'imaginen Diana Morant desglossant el seu pressupost a la vista de tots davant la pissarra, i a Torró discutint-li cada partida i rectificant-la com faria un mestre d'escola amb la seua alumna de primària? Doncs això és el que ell pretenia.

La candidata socialista va optar per la solució més intel·ligent: acceptar el repte i en compte de fer-li el joc al convocant, aprofitar l'ocasió per explicar als ciutadans, una vegada més, els desgavells del govern del Partit Popular que tant han proliferat durant tota la legislatura. I en acabar la sessió -aleshores sí- publicar a les xarxes socials l'encàrrec que li havia fet Torró: el pressupost que ella i el seu partit aplicarien si arribaren a governar.

Parlar ací de qui ha guanyat i qui ha perdut el debat, seria dir obvietats. La gent ja ho ha vist i ha tret les seues conclusions.

Torró va cometre molts errors, lapsus inclosos. Els quals no foren pitjors que l'actitud paternalista -com esmussa el paternalisme!- quallada d'expressions llefiscoses amb què obsequiava contínuament la seua adversària.

Errades que va voler reparar en l'entrevista que dilluns següent va concedir a Radio Gandia. I va tornar a enganyar-se en emprar les vísceres en lloc del cap per tal de justificar-se. Per cert, sembla mentida que l'entrevistador no li fera cap observació al respecte, com sovint fan en eixa emissora, i amb molt bon criteri, quan algú cola un insult. Torró hauria de saber que els insults personals desautoritzen aquell que els profereix. I la de dilluns va ser una entrevista quallada d'ofenses i desqualificacions cap a la seua contrincant.

Pel que es veu, eixa és una pràctica habitual del senyor Torró. Sobretot quan la seua interlocutora és una dona, i més encara si és jove. La seua mentalitat masclista sovint li fa eixes males passades.

Compartir el artículo

stats