Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Les dones que lluitem

Les dones que lluitem... Som les precàries; les afectades per la hipoteca; les caps de famílies monoMarentals (sí, amb «M»); les immigrants; les estudiants; les treballadores; les mestresses de casa; les jubilades? De qualsevol condició, passió, treball o professió, totes som les que, amb sou o sense ell, cada dia ens aixequem del llit per fer que la teua vida siga possible. De manera no remunerada, en el si de la família, o cobrant per fer-ho, a cases terceres, però, en definitiva, desenvolupant una feina anomenada «reproductiva» sense la qual ni tu estudiaries, ni tu treballaries, ni la nostra vida seria la que tenim dia rere dia. Però això, sembla, no conta. Pràcticament ningú valora, ni tan sols se n'adona, de l'estatus d'imprescindible que té allò que fem a la llar. «Us toca», penseu? Podreu negar-ho, més si sou «progres» i aneu «d'esquerres», inclús si participeu d'assemblees i recolzeu lluites feministes, però, respongueu sincerament: Quina feina mai heu fet a casa sense la qual no podríeu viure? Si la resposta (podeu dir-la en silenci) és «cap», enhorabona, sou còmplices d'una societat masclista que discrimina a la meitat de la població.

Tant de bo totes les dones tinguérem interioritzada aquesta consciència de «classe dona treballadora» i, davant els abusos, ens plantejàrem anar totes a la vaga? Aturaríem el món! I és que sense nosaltres el món no es mou. Un fet que, paradoxalment, pateix d'una greu i intencionada invisibilització i infravaloració per part d'una societat patriarcal i acomodada per sobre la submissió femenina. Imagineu, doncs, quant ens necessiten ignorants del nostre paper, vital, i de la nostra força, unides? La por a la rebel·lió conscient de la dona treballadora és tan gran com les eines i estratègies per fer callar qualsevol intent per dignificar-la o posar-la en valor. I això fa temps que hauria d'haver deixat de ser la seua força per ser la nostra basa. Per això, hem d'apropiar-nos d'una eina valuosa, la vaga, i reconceptualitzem-la, de manera que, també les dones i tot allò que fem, tinguem en ella cabuda. Valorem la possibilitat de fer una vaga de totes perquè la desigualtat deixe de ser el punt de partida, el motor i el model del nostre dia a dia.

Però, és clar, els nostres drets també els hem de conquistar en altres àmbits. Més que mai, en temps de retallades en els serveis socials més fonamentals, les dones estem desenvolupant un paper clau en la resolució de necessitats socials i familiars. La cura de persones dependents n'és un exemple. Qui ha assumit el desistiment irresponsable dels poders públics, amb els continus impagaments d'ajudes a la dependència? Amb molts costos personals, les dones som les que, majoritàriament, hem hagut de deixar la feina i/o els nostres interessos de banda, per a ocupar-nos d'aquells aspectes vitals dels quals l'estat del «benestar» s'ha desentés. I, per si fóra poc el greuge d'assumir aquest rol «pel fet de ser dones», ho hem fet en condicions invisibles, sense cap cobertura que ens reconega drets, ni presents ni futurs. Cal recordar quantes de les nostres iaies han treballat tota la vida per, arribada l'edat de jubilació, no tindre dret a una prestació digna? Per al sistema, elles mai no feren cap aportació que ho meresquera. Per al sistema, les qui hui estem assumint la deixadesa dels poders públics, tampoc estem fent-la. Per al sistema, som necessàries però, sempre, insignificants econòmicament i, en conseqüència, invisibles.

Per canviar tot açò, hem de conquistar drets i hem de visibilitzar totes aquestes injustícies. Tenim la veu, la paraula. Però, sobretot, tenim els fets que ens demostren com les que estem posant el llom i la cara. Per això , hui, 8 de març, des del grup de Dones de CGT La Safor us convidem a reconéixer-nos, com a dones lluitadores que som. Paraula, veu, cara i llom, a partir de les 12 hores, a la Plaça del Rei Jaume I de Gandia. Parlem nosaltres. Testimonis a peu de carrer perquè no s'oblide que, una vegada més, envers els atacs del sistema i del patriarcat, hem pres l'acció, per dir-ne PROU.

Compartir el artículo

stats