Fa uns mesos, arran la participació de Pedro Viguer (jutge degà de València) i José Elías Esteve (doctor en Dret Internacional) en una edició de l'Espai d'Economia de la Safor, on es va parlar de la relació entre economia i justícia des de diversos angles, ja vaig tindre l'oportunitat d'escriure unes línies per a parlar d'un tema que va sorgir mentre compartíem taula amb els ponents, al sopar que després de la xerrada va tindre lloc per cortesia dels organitzadors de l'acte, entre els quals ens trobàvem l'Euram Safor.

Aquest tema al qual em referisc no és altre que el de la tan anomenada aquests dies llei de la segona oportunitat. Els comentaris de Pedro Viguer aleshores evidenciaven que malgrat la necessitat d'una norma que regule un aspecte tan important de les conseqüències derivades de la crisi que patim, i que ha afectat i continuarà afectant milers de modestos empresaris, autònoms i professionals que després de la fallida de les seues activitats empresarials, es veuen abocats a la «mort civil» perquè mai més poden alçar el cap, l'estat Espanyol, amb Grècia i Bulgària continuava sent un país sense cap llei que ajudara a un nombrós col·lectiu d'emprenedors, gent honesta i treballadora, a superar els entrebancs, moltes vegades sobrevinguts per causes externes i no per culpa d'una mala gestió, que acaben fent-los fora del sistema productiu obligant-los a una vida depenent de l'economia submergida i on mai més serà possible iniciar una nova activitat econòmica i molt menys aconseguir de nou un mínim patrimoni.

A penes es parlava d'aquesta possible llei i les referències a la idea de la «segona oportunitat» no eren precisament abundants, segons ens contava el magistrat, i és per això que des de l'Euram vam creure molt interessant la idea de tornar a convidar Pedro Viguer per a parlar precisament d'aquesta idea sense sospitar que uns mesos després i just coincidint amb la seua tornada a l'Espai d'Economia, el president del govern espanyol es referiria a ella al debat de l'Estat de la Nació.

Finalment, gràcies a eixa afortunada coincidència, vam tindre l'oportunitat de gaudir de les ponències de Juan Antonio Navarro, jutge degà de Gandia, i de Pedro Viguer al voltant d'aquesta apassionant qüestió, donada la seua importància per a un sistema productiu com el nostre i per a la nostra societat en general.

No vaig a entrar en les qüestions de tipus jurídic perquè no sóc expert en el tema, ho deixe per als meus companys juristes, però sí m'agradaria compartir algunes reflexions que considere significatives.

La primera és que el text del decret llei aprovat pel consell de ministres no era conegut pels jutges que poc sabien d'ell i del sentit que finalment tindria. No són paraules meues, va ser una afirmació dels professionals protagonistes de la xerrada, i això per si mateix ja resultava preocupant.

La referència feta pels magistrats a la llei de l'emprenedor aprovada fa un temps, tampoc la deixava precisament en bon lloc perquè segons l'experiència, es podia concloure ja que no ha complit amb les expectatives ni necessitats del col·lectiu abans esmentat.

La segona és que la llei arriba tard, molt tard. Han estat milers de damnificats d'aquesta crisi que malauradament dura massa temps i no hi hagut cap sensibilitat per ajudar-los fins ara, just quan s'apropen unes eleccions i segons alguns, els més interessants en què creguem que és de veres, quan la crisi comença a remetre.

I la tercera, que molt probablement, pel que ja s'està parlant de la llei i no precisament en termes positius, és molt possible que hàgem perdut una oportunitat de tindre una bona eina per a la solució d'un problema que ens afecta greument a tots com a societat.

Caldrà tornar a convidar els experts per parlar del tema i valorar com cal, si la norma tindrà utilitat efectiva o simplement va a convertir-se en una altra oportunitat perduda. Esperem que no.