Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

tribuna republicana

La nova república i la política de la dreta

La nova república i la política de la dreta

Amb l'arribada de la República, el 14 d'abril de 1931, el poble espanyol es rebel·lava contra les inèrcies seculars del caciquisme i la monarquia. La lluita per la República representava la lluita pel progrés, la modernització i democratització de l'Estat Espanyol. Amb la seua proclamació, s'intentà acabar amb l'analfabetisme, les dones obtenen el dret al vot, l'ensenyament va arribar a les classes més pobres i a tots els racons. A més a més, es van mamprendre moltes transformacions socials, d'entre elles una reforma agrària per acabar, entre altres coses, amb les supervivències senyorials i caciquistes. Va crear una cultura política amb uns valors progressistes i laics que possibilitaven la democràcia i la participació.

Davant d'aquestes millores un grup de militars, impulsats per la dreta i l'oligarquia, comandats pel general Franco, i ajudats pel feixisme italià i alemany, després del fracàs parcial del colp d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936, s'aixecaren en armes contra l'ordre constitucional de la República i començaren la Guerra Civil.

Això ens porta a reflexionar sobre alguns aspectes del paper que la dreta juga en l'actualitat. Quan parlem de dreta ens referim al PP, que ha sabut des del primer moment reunir a tots els partits de dreta, des de l'extrema dreta als més moderats. D'una dreta, no oblidem, que és descendent ideològica del feixisme franquista, per la qual cosa no reivindica la memòria històrica, i no es declara mai contra el franquisme. La dreta canvia els jutges si exerceixen una justícia que no els interessa. Una dreta ancorada en el passat, que legisla per tornar al franquisme, com ho ha demostrat clarament amb la «ley mordaza» i el retrocés que representa en els drets socials, les llibertats i la democràcia.

El PP al País Valencià ha arribat a fer una terra de saqueig, prenent exemple del que va dir Cospedal: «Nos ha costado mucho saquear España». Amb la seua política, entre altres coses, han destrossat el territori i han acabat amb les Caixes d'Estalvi i amb el Banc de València.

De l'alcalde de Gandia ja s'ha parlat massa de com afavoreix els seus amics amb els nostres diners, com té l'ajuntament ple d'enxufats, com ell mateix reconeix que «están en IPG», de com fa una política totalment especulativa, de despeses i de pujada d'impostos, el que ens porta a un endeutament que tindrem que pagar nosaltres i les properes generacions. Un alcalde d'un país aconfessional que lliura la seua vara de comandament a la Geperudeta, a l'estil del nacionalcatolicisme. El pare jesuïta José Luis Ferrer ho va dir clarament al diari Levante-EMV el dia 31 de març: «La fe no se exhibe. Nuestra fe en Jesús es, pues, un compromiso. No pueden ser simples palabras, ni proclamas propagandistas, ni actos folklóricos».

Sóc una persona que acostuma a passejar pel Parc de Sant Pere i coneixia els canvis que volia fer Torró. El que no volíem era que entraren les màquines per destruir-lo i fer una nova plaça. Ja érem coneixedors de l'experiència, de com va destrossar el Parc del Clot de la Mota a la Platja, tallant arbres que, segons Clara Carbonell, estaven en mal estat, amb l'excusa de fer les festes i els saraus.

Un dels matins es va presentar al parc de Sant Pere el regidor Guillermo Barber dient que tots els que estaven allí érem «de l'esquerra radical», quan realment érem pacifistes partidaris del diàleg. A continuació, aquell dimarts va dir: «Es imposible el diálogo cuando tienes a alguien enfrente que te pone una pistola en la sién». Amb aquesta frase li va sortir el seu tarannà feixista. Un regidor d'un ajuntament democràtic, per molt falsa, formal i buida de tot contingut que siga eixa democràcia, no pot dir aquestes paraules. Si tinguera un mínim de dignitat dimitiria o el farien dimitir. Els demòcrates no podem permetre aquesta banalització del feixisme.

Els republicans tenim una gran responsabilitat davant les properes eleccions, no podem votar a la dreta, amb les polítiques que he comentat. No volem una política de grans obres i de grans inauguracions que ens endeuten per més generacions. Volem una nova política a favor de les persones, i per un futur més lliure i més participatiu.

Compartir el artículo

stats