Avui dimarts a les 20 h i a la sala de la Fundació Casal Jaume I de Gandia, el col·lectiu el Bosó de Higgs inicia de nou el curs 2015-2016 amb una conferència-debat, en obert, sobre el mal finançament de la nostra comunitat autònoma. Sota el títol de Quatre alternatives polítiques al infrafinançament del País Valencià, intervindran: com a presentador i moderador, Ramón Soler, empresari, President del Cercle de Empresaris de la Safor (CES); i com a ponents: Antoni Enguix, economista, Cap del Servei d'Economia i Finances de l'Ajuntament de Gandia; Salvador Gregori, economista, Coordinador General d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Gandia; Joan Antoni Reina, economista, Gerent d'una empresa familiar; i Josep Juan, economista, Professor d'Economia d'Educació Secundària i Professor Associat al Departament d'Economia Aplicada de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Tots ells, brillants i compromesos professionals.
Cadascun d'ells exposarà, després de la diagnosi prèvia del problema, les mesures econòmiques, socials i polítiques que entenguen pertinents per esmenar aquesta greu crisi que posa en perill el nostre estat del benestar i frena el nostre desitjat enlairament econòmic. A aquest efecte i per aquest ordre es plantejaran per cadascun dels ponents esmentats les solucions des de la totalitat de les òptiques polítiques possibles: autonomistes, federalistes, confederalistes i sobiranistes.
A fi de compartir una base de dades comuna, però sense ànim d'exclusió, tots ells realitzen el diagnòstic, com a mínim, sobre les argumentacions i importants estudis aportats en les transcedents obres publicades darrerament: El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari, de Vicent Cucarella; Societat anòmina. Els valencians, el diners i la política, de Vicent Flor; i El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica, de Rafael Beneyto.
El País Valencià té un deute de 40.085 milions, impossible de pagar segons manifesta José Vicente González, vicepresident de CEOE, president de la patronal autonòmica Cierval i de Fira València, i al costat del infrafinançament i del deute creixent s'ha de completar la radiografia amb la minva de les inversions regionalizades de l'estat. Aquestes, en els darrers 15 anys, han representat només el 7,5% del total, quan haurien d'haver estat almenys del 10,7%. Els gandians, a més a més, hem de sumar als 8.000 euros per cap que ens corresponen pel deute de la Generalitat, uns altres 4.000 més de deute municipal generat per l'Ajuntament de Gandia. Com diu el meu amic Enrique Orihuel, Gandia no està en crisi, Gandia està en decadència.
Davant d'aquesta greu situació d'enorme transcendència per al sosteniment de les polítiques socials de sanitat, educació i assistència social, el nostre col·lectiu participa en la difusió del missatge de la manca d'un finançament adient. Pel que es veu, encara la ciutadania no té suficient informació i presa de consciència atenent als resultats d'una enquesta publicada el dia 12 d'octubre pel diari Levante-El Mercantil Valenciano, en la qual es reflecteix que només un 4,1% dels enquestats ho té com a preocupació primordial. Aquesta preocupació solament és superada, i per aquest ordre, per l'atur, la corrupció, la sanitat, l'educació, l'arribada de refugiats i la independència de Catalunya. D'acord amb l'enquesta, fa l'efecte que el ciutadà valencià no associa el problema de l'infrafinançament a les preocupacions que li precedeixen en l'esmentat rànquing: l'atur, la sanitat, l'educació i la independència de Catalunya. Baixa consciència social o baixa consciència nacional? Baixa consciència, perquè les dues consciències no són indestriables! És més: estan relacionades. Falta d'autoestima i com a conseqüència síndrome d'Estocolm!
La síndrome d'Estocolm és un estat psicològic, individual o col·lectiu, en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seua pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins i poden manifestar símptomes de rebuig i hostilitat als altres ostatges.
El País Valencià som una regió pobra, d'Espanya i d'Europa; el nostre PIB és 12 punts inferior a la mitjana espanyola i encara així som contribuents nets a les arques de l'estat. El nostre PIB està agermanat amb les altres regions pobres de l'estat: Canàries, Ceuta i Melilla, Múrcia, Castella-La Manxa, Andalusia i Extremadura. La resta de comunitats autònomes i per aquest ordre tenen un PIB superior al nostre: Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Illes Balears, Aragó, La Rioja, Catalunya, Navarra, Madrid i País Basc.
En un recent article publicat, el 12 de juliol, a La Vanguardia, Enric Juliana comentava que som l'única comunitat autònoma de llengua i cultura no castellana que sent pobra es creu rica. L'article basat en l'informe de l'Institut Federal Alemany per a Assumptes Urbans sobre població en risc de pobresa o exclusió social per a l'any 2020, situava al País Valencià entre les regions d'Espanya i d'Europa amb major risc de pobresa o exclusió social.
En el seu ponderat article, Enric Juliana expressava el seu temor a una creixent conflictivitat per aquest fet. El País Valencià comparteix senyals identitaris (llengua, cultura i passat històric) amb Catalunya i les Illes Balerars. Té establerta una forta relació econòmica amb Catalunya (Catalunya és el nostre principal proveïdor i nosaltres som el seu principal client). Catalunya és la nostra entrada natural a Europa, inclosa la Catalunya francesa, i tots els Països Catalans formem una unitat geoestratègica en la Mediterrània i en tot Europa. Haurà arribat l'hora de decidir sobre els nostres interessos i sobre el nostre futur?
Els valencians hem de posar en valor totes aquestes raons i arguments reforçats de mobilitzacions ciutadanes per a aconseguir un finançament just. I si presumiblement, no es produeix cap resultat satisfactori, cal anar elaborant un pla B com preveia i exposava en aquest mateix diari el company Agustí Cerdà.
Amb aquesta conjuntura històrica i amb la voluntat de difondre i estructurar a nivell comarcal l'acord signat recentment per la Generalitat Valenciana amb els representants de tots els partits polítics, organitzacions empresarials, sindicals i socials, juntament amb la totalitat de les universitats valencianes, ens dirigim a tu no solament perquè assistisques al debat que et proposem, sinó perquè acceptes el paper de protagonisme que pugues assumir.
Deia Joan Sales (1912-1983) que els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil, això vol dir que no és que hem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil. Per evitar el poc oportú debat identitari substituïsc el gentilici de catalans pel de valencians i faig meu el veredicte de la sentència.
