En aquesta darrera obra, publicada per El Petit Editor, Manel Arcos ens ofereix, i com sempre, una informació exhaustiva. Arcos no només ens parla del bandolerisme, tema del qual és un especialista, sinó que ens amplifica la informació del temps d'aquests delinqüents i ens relata amb pèls i senyals la política d'uns quants ajuntaments de les comarques centrals del nostre País i el difícil temps que els va tocar viure. Naturalment que també a tota la societat li va afectar aquesta situació.
En aquest treball, l'autor ens descriu pas a pas i any a any els rerefons d'un temps polític convuls, de fets revolucionaris, de pactes en la foscor, manipulacions, corrupció, assassinats per escalar en l'ofici polític i, en menor consideració, bona i honrada política. En definitiva: un temps molt conflictiu socialment.
Arcos ens parla dels anys posteriors a la Revolució de Setembre de 1868, també coneguda com «La Gloriosa» o «La Setembrina». L'inici d'un període revolucionari que va provocar el destronament de la reina Isabel II i que va donar peu al Sexenni Democràtic. Època en l'Estat espanyol que maldava per la justícia social i un canvi en política i que, a través de la narració d'Arcos, ens porta a la Primera República.
Potser el lector pensarà que aqueixa època és copiada exactament d'altres, i fins i tot que la nostra actual és una còpia d'aquella; això sí, sense l'ús de la violència. Eixim guanyant! Tot com siga, ja sabeu: la història cronològicament es repeteix més o menys salvant els detalls.
Però deixem de gaidó el món efervescent i complicat d'aqueix moment dels consistoris i parlaments i passem a comentar els fets d'uns personatges que terroritzaren al llarg d'un temps a la gent de diversos pobles de la Ribera, la Safor, la Costera, l'Alcoià, part de la Marina, la Vall d'Albaida i el Comtat. Uns homes, en molts casos violents i sense escrúpols, que buidaren més d'una casa benestant i profanaren la tranquil·litat de la vida dels nostres pobles. Homes, tot s'ha de dir, que no és que no s'aprofitaren del moment polític i complicat d'aquell temps per delinquir. Se n'aprofitaren, i molt, però també cal dir que aquesta gent ja venia de lluny amb les seues malifetes, car n'eren hereus d'altres bandolers que els precediren en anys anteriors.
Uns dels bandolers, a què fa referència àmpliament en aquest llibre el nostre autor, són els germans Seguí. Concretament destaca un d'ells: Camil Seguí. Nascuts a Gaianes -n'eren sis germans- emprengueren a l'empar dels esdeveniments politicosocials del moment una embranzida de robatoris i violència, quan ja s'hi havien traslladat a Xàtiva. Entre ells, l'atracament a la sucursal del Banc d'Espanya a València, sucursal que, segons ens comenta Arcos, fou la primera del banc a més de la central de Madrid en tot l'Estat.
Cal recordar «l'atracament perfecte» al tren de Glasgow? Cal fer esment a l'assalt al Banc Central a Barcelona? Voleu que us recorde l'atracament al Banc Exterior d'Espanya, perpetrat també a la ciutat de València? O d'altres també històrics? Sí que caldria recordar tots aquests famosos robatoris. Perquè aquest a què fa referència Manel Arcos, per sorprenent com és i per la intel·ligència aplicada en el seu desenvolupament, necessàriament forma part de la relació d'atracaments històrics a escala mundial. Com es diu ara: flipareu en llegir la situació tan rocambolesca i el seu desenllaç. L'hi situa en la llista dels més atrevits dels atracaments perpetrats a una entitat bancària. I nosaltres sense tenir coneixement d'aquest fet. Encara com el nostre autor ens ho ha descobert? O potser ens el recorda?
Aquest assaig, a més de tota la informació que ens ofereix des del primer capítol, ens introdueix a poc a poc en la novel·la que va emergent a través de la seua lectura cap a l'acció i la sorpresa.
Voldria anunciar aquest nou i interessant treball sobre bandolers valencians i, sobretot, recordar que paga la pena llegir-lo, tant com els altres que ha publicat i que de segur publicarà pròximament sobre el bandolerisme al nostre País.
Part històrica que teníem abandonada i que Manel Arcos ens recupera, gràcies al seu interés per donar-la a conéixer amb una ressenya de detalls i informació molt important. El recomane per ser una part de la nostra història que cal contribuir a recuperar per al gran públic.
