A mitjans dels anys quaranta a València es va plantar una falla amb el nom de Falla de la Llei de l'embut. Tot i les reserves que puga donar la font d'informació, la Viquipèdia -cite textualment- «en ella es denunciava que estraperlistes i industrials pogueren realitzar estratagemes il·legals per enriquir-se mentre altres sectors de la societat passaven dificultats per a guanyar-se la vida ... Els Deu Manaments havien estat substituïts per la llei de l'embut, que donava nom a l'obra». Però tornem al 2016, tornem a Daimús.
El cas que ara ens ocupa està relacionat amb obres públiques, però, sobretot, amb l'ètica, l'estètica i la transparència. Imprescindibles totes tres en la gestió pública, sense aquestes, a més de la llei, no es pot fer política. Alguns, però, com el PP de Daimús, no ho entenen així.
Un procés sense cap transparència, com ens té acostumats el govern del Sr. Javier Planes. Al plenari del passat mes de setembre, assabentats pels mitjans de comunicació que la Diputació anava a donar una subvenció a Daimús de més de cent mil euros, des de Compromís plantejàrem que la seua destinació fóra la construcció d'un magatzem municipal en zona industrial i així poder traure els magatzems que, que, actualment, l'ajuntament té dins del poble, evitant així molèsties i sorolls innecessaris als veïns/es que viuen al voltant d'ells. Com de costum no se'ns va contestar, fora de plenari -això és, sense que conste en l'acta- l'alcalde ens informà que volien destinar-la a reposar els bancs del passeig marítim que estan molt deteriorats. Al plenari ordinari de desembre, en l'apartat de decrets d'alcaldia ens assabentem que la subvenció es destinarà a la reparació de la caseta de la Creu Roja i instal·lació d'una nova construcció que farà de retén de la Policia Local... Sí, bocabadats, per no dir altra cosa. I davant els dubtes dels permisos de costes i per la modalitat emprada de contractació per a l'obra se'ns informa que tot ha sigut legal. No anem a discutir-ho, legal, però molt poc transparent i amb enyorança de l'anterior alcalde del PP amb qui, malgrat les moltes diferències ideològiques i de gestió, va consensuar amb tots els grups municipals les inversions que es van fer amb les importants subvencions que rebé l'ajuntament del govern central en aquella legislatura.
Un procés sense estètica. La Llei de Costes és la que és, ha donat i donarà per a polèmiques, enutjos i indignacions, especialment si hom és l'afectat. De qualsevol forma, a nivell d'opinió pública ha contribuït a consolidar un ample consens: ja tenim molt construït davant les nostres platges i, per tant, cap construcció més, ni pública ni privada. No és estètic que siga l'ajuntament, encara que siga legal, qui construïsca en les zones de servitud de costes, alçant noves edificacions en primera fila.
Una decisió molt poc ètica. L'espai que ens ocupa, al Pla General d'Ordenació Urbana aprovat provisionalment en 2011, es contempla per a equipament esportiu i recreatiu, sense possibilitat de construir cap tipus d'edificació. No és ètic que allò que has exposat a l'opinió pública i has aprovat (des del 2011!) en plenari -tot i que siga provisionalment- ara, aprofitant de la seua situació de paralització s'incomplisca. Per cert, per què no s'ha avançat res en la passada legislatura amb el Pla General d'Ordenació Urbana?
La falla de la Llei de l'embut, com dèiem al principi, es va plantar a la Plaça del Mercat de València, era el 1944. Va guanyar el primer premi de la màxima categoria. Aquella falla, com la resta, es va cremar. Les falles són monuments d'uns dies, però la construcció plantada a Daimús és de formigó i forjat, com la llei de l'embut, de llarga pervivència.
