Llegia una entrevista al Sr. Arturo Torró en la que es queixava que no li havia donat temps ni li havien posat fàcil executar els seus projectes polítics. Segons ell, aquests projectes anaven a posar Gandia en el mapa del món i de l'univers, a l'altura de Las Vegas, em deia jo a mi mateix. Doncs aquests projectes resulta que eren bàsicament el Parc Aquàtic, els camps de golf de la Marjal i del Racó de Tomba i la urbanització de la platja de l'Auir. Resulta que es va passar quatre anys gastant els nostres diners i fonamentant tota la seua acció de govern en projectes fantasmes, que no els va poder executar i que tots tenien forts indicis de ser il·legals. Quatre anys perduts en dibuixos i utilitzant diners públics per promoure iniciatives, a més a més, econòmicament inviables en una ciutat que, si la va rebre en «bancarrota», ell la va deixar en «bancamuerta».
Supose que tot això al Sr. exalcalde li devia generar impotència política però, a més a més, els primers mesos del nostre govern li han generat a ell i als seus encara molta més. Nosaltres conscientment no hem utilitzant la primera ocasió econòmica que hem tingut per emprar els diners en un únic projecte. Aquesta ocasió són els 2,7 milions d'euros que la Diputació de València ens va atorgar dins d'una ordre d'ajudes per als municipis. Doncs vam decidir invertir-los en 45 projectes. Res de grans i megalòmans projectes, ni reformes d'espais acabats de fer. Microurbanisme o urbanisme de guerrilla. Actuacions puntuals en llocs que ho necessitaven. Accions en espais degradats o que el model urbanístic d'especulació havia deixat a mitges. Així és com hem generat tanta impotència en les files del PP. En tan sols 7 mesos de govern amb un escenari molt més precari que el que tenien ells els hem posat en marxa. Ara IPG ja no és un ajuntament paral·lel a disposició del govern, juguem dins de la legalitat i sota intervenció econòmica. Així doncs, 45 projectes que restaven a la espera eterna de que algú fes alguna cosa, per fi han estat abordats.
El solar damunt del dipòsit de pluvials del passeig de la Rosa dels Vents ara serà un parc de jocs i una pista de patinatge. El solar de darrere de l'Ajuntament està apunt de ser un mirador de fusta sobre el Riu Serpis. El malbaratat Pont Vell d'Oliva, patrimoni propi, quedarà protegit mitjançant la seua peatonalització. La plaça de Tirant lo Blanc que estava per acabar únicament per motius polítics, passarà a ser un espai útil, actiu i obert a la ciutadania. El carrer Sant Enric s'ha endreçat després d'anys demanant-ho els veïns i veïnes, igual que el gran solar de terra del parc d'Ausiàs March que per fi serà la part del parc que s'havia projectat fa 30 anys. Els pilons de peatonalització del centre s'han reparat i tornem a ser una ciutat tranquil·la per a la gent i no per als cotxes Aparells de calefacció i connexions a l'enllumenat que estaven a l'espera des de feia anys a centres d'ús públic, millores en reparacions de teulades que tenien goteres, reparacions en els habitatges socials propietat de l'Ajuntament i que mai havien estat arreglats. La finalització, per fi, de les obres de l'edifici del Mercat per a dependències municipals que suposaran deixar de pagar lloguers en altres espais de la ciutat?
Així fins a 45 projectes que resolen coses bàsiques, del dia a dia. Espais que ja pensaven inconclusos per sempre i que hem sabut executar tan sols amb un primer recolzament de 2,7 milions d'euros. Evidentment els regidors del PP deuen tenir impotència al veure que tots aquests projectes s'estan executant ja. Ells van comptar amb molts milions i no van saber més que deixar coses a mitges, comprar locals d'amiguets i embolicar-nos en operacions financerament insostenibles, i algunes judicialment investigades.
Tenim valors distints, representem models socials diferents. I sí, Sr. Torró, l'esquerra va guanyar les eleccions. Sume vots, si no ho veu, té un seriós problema de matemàtiques.
