Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

des de cim ardent de les cendres

des de cim ardent de les cendres

Benvolgut lector, estimada lectora, si vostés fan com jo i van el diumenge de bon matí a recollir el diari al quiosc, de segur que en el moment de llegir estes pàgines ja han experimentat la sensació de buit que hi ha als carrers. Les falles es cremaren anit i el silenci d'estes primeres hores dominicals és més eixordador que el soroll de les traques i dels masclets d'estos dies passats. Ha desaparegut la música, l'olor de pólvora i, a més a més, la diligència de la neteja municipal ha fet desaparèixer runes i cendres. En la retina quedaran marcades les flames del foc (sempre diferents), en les pituïtàries les picoretes del fum i en les papil·les el salat de les llàgrimes que brollen quan pareix que tot s'acabe quan s'acaba la cremà.

Però anit, amb la cremà, es va acabar tot? Vostès saben que no, encara que no tinguen massa relació amb la festa saben que la falla renaixerà, que una nova comissió és farà càrrec de tot, que apareixeran nous responsables, noves reines, que es signaran nous contractes amb artistes fallers, músics i pirotècnics. Que en la cremà no s'acaba tot!

La festa de les Falles ha sigut posada com a exemple del que significa renàixer o tornar a començar. Parlant-ne ho poden haver escoltat amb llenguatge més o menys jocsfloralesc, però poden haver-ho fet també amb les paraules de sentiment d'un faller de sentiment. Però també ho poden haver sentit, com exemple, en les interpretacions dels professionals de la psicologia o de l'Església per a animar pacients i fidels a remuntar des del fons d'una depressió o des de la ferida d'una fe. Al mite del foc depurador que vol acabar amb tot allò que és dolent segueix el mite de renàixer des del cim ardent de les brases per a tornar a començar. Amb renovada il·lusió! Les falles ho fan i amb això mantenen la tradició i perpetuen la festa. Un gran exemple per a tots els ordres de la vida quotidiana curullada de tant de comediant decebedor que pul·lula pels escenaris del dia a dia, abillats amb les vestidures dels càrrecs, amagats rere les bardisses del poder i ansiosos desaforats de guanys injustificables. Que lluny de l'altruisme i del desinterès que mouen el treball dels fallers!

En estos moments, com el d'ara mateix, és quan em sent més pròxim a tots aquells que, enmig de la crisis de tot tipus que ens envolta, renaixen de les dificultats que troben en les responsabilitats que tenen. Em sent, com a persona, orgullós de tots ells: del funcionari que va a treballar conscient del deure de servir els altres; de l'educador que sent com a sublime la tasca d'ensenyar al que no sap; dels joves universitaris de colzes pelats i nits en vetlla que no saben on exerciran els estudis el dia de demà; dels professionals que viuen la seua professió com els artistes viuen el seu art; del mecànic que reconeix la importància d'enroscar com cal la rosca d'una roda; del cuiner que té cura per la qualitat i la higiene; de les mestresses de casa que canten mentre espolsen la pols; de les iaies que preparen tots els dies el dinar per als nets i per als fills que no troben faena; dels iaios que ranquejant van a pels xiquets a l'escola; dels que compleixen amb escreix amb el que signaren, equivocant-se, en dies millors i em sent proper de tots aquells que, enmig de les impotències del dia a dia, creuen fermament que el futur té el color de l'esperança.

Presumeix d'aquells emprenedors que vorejant les dificultats econòmiques fan empresa, creen llocs de treball, donen seguretat a les famílies dels seus treballadors. Sobretot si són d'ací. Si tot ho fan des d'ací. Mercadona i Dulcesol serien, al meu parer, el paradigma. Juan Roig i Rafael Juan, les cares dels timons. Les dues empreses han presentat estos dies els resultats del darrer any. No m'he fixat en el capítol dels guanys, però sí en el de les inversions i, especialment, en el número de llocs de treball creats. Però el meu reconeixement és també per a tant d'empresari modest i tant d'autònom que estan lluitant en el dia a dia per onejar dignament turbulències econòmiques i laborals i mantenir que les seues empreses suren enmig d'un mar global on pareix que sols valga el «campe qui puga!».

I és que la competència econòmica global és tan forta, tan dolenta, que fa quasi inviable la pervivència de moltes empreses, l'activitat econòmica de les quals és impossible. Tot tipus d'empreses, de tot tipus d'activitats. Sols em quedava saber que també les carmelites descalces de Puçol estant passant-les magre perquè subsistien, fins ara, de la fabricació de les neules de les quals s'obtenen les formes que es gasten en l'eucaristia i en les comunions i de les trenta mil formes que feien abans ara no en fan ni la meitat per la competència dels preus més baixos d'empreses poloneses, italianes i xineses que oferten preus més baixos a les botigues sacres de distribució, a la vegada també ofegades per la crisi.

La selva global. I enmig les persones i les seues històries quotidianes. Hui volia mostra el meu respecte per aquelles que renaixen, per les que es mantenen, per les que progressen. Respecte!

Compartir el artículo

stats