Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

JOAN PELLICER, EL PARC I EL «GINKGO bILOBA»

La plantació del «ginkgo biloba», ahir al parc de Joan Pellicer de Bellreguard.

La plantació del «ginkgo biloba», ahir al parc de Joan Pellicer de Bellreguard.

fa deu anys, a la població de Bellreguar, en una coneguda zona que delimiten els carrers d'Ausiàs March, Pau Picasso, Isabel de Villena i l'avinguda de la Safor, hi havia en construcció un parc públic en el que treballaven els tècnics Juanjo Seguí, Mariola Bertomeu i Ramon Frasquet, junt a un grup d'operaris municipals encapçalats per Maties Bataller i Francisco Martínez quan, la inesperada mort de l'etnobotànic i polifacètic Joan Pellicer i Bataller sacsejava tothom, especialment al seu municipi de naixement. No eren pocs els que el tenien en certa estima, (jo també, encara que el vaig conèixer poc, en vida).

En aquell moment, quan acabava de donar-se la informació de la trista notícia, era alcalde de la població en Facund Puig Muñoz, que immediatament passà a l'acció i em comentà que volien que el parc duguera el nom del malaurat Joan Pellicer. I aleshores també em preguntà: Què opines? Com ho podem fer? Davant d'aquella situació, crec que poc dalt o baix li vaig contestar: «Què et sembla si encomanem una gran llosa de pedra al picapedrer i marbrista local Francesc Cuquerella i, a més a més, li comentem a Jesús, fill i net «dels Blancos», que ens porte una bona carrasca i diferents plantes aromàtiques? L'alcalde em digué que endavant.

Com tants altres ciutadans, jo també solia veure i escoltar l'encisadora sonoritat de la veu d'aquell pautat savi, gràcies, principalment, als documentals que s'oferien a la desapareguda televisió autonòmica.

Sabia que en el seu caminar i passejos en serien moltes, moltíssimes, les roques de pedra calcària que Pellicer hauria xafat. I no feia massa dies que l'havia vist fotografiat a la majestuosa soca d'una carrasca més que centenària.

Tal volta la immediatesa en la pressa de la decisió i l'oportú nom del parc fa que, en visitar-lo hui, ens recorde dues coses: la desgraciada i sobtada mort del botànic i el naixement d'un parc a Bellreguard que du el seu nom. I, efectivament, un monòlit de pedra amb una senzilla inscripció esculpida, feta a mà, que diu: «Joan Pellicer, Abril 2007». Una carrasca i plantes aromàtiques dominen des de aquell moment aquest parc que, per a qui vullga gaudir-lo, comparteix espai amb una humil fonteta, pins, oliveres, algun garrofer, rosers o les recents moreres, on també hi ha bancs per a seure, reflexionar deixar-se emportar per la imaginació o somniar.

Per als interessats que no coneguen aquest parc, a l'esquena del monòlit hi ha un rellotge solar obra de Joan Olivares i Rafael Amorós que corona la part més alta del sinuós i irregular parc i marca per a tots, plantes, arbres i visitants l'irremeiable pas del temps. L'exclusiu rellotge té tres metres i mig de diàmetre i un gnòmon o vareta central de vora quatre metres d'alçària. Per a la seua confecció es van utilitzar materials d'acer inoxidable i acer corten.

Però si al seu poble hi ha una fita destacada aquesta va tindre lloc l'any 2016, concretament a Casa de la Cultura que, a més de celebrar un càlid i merescut homenatge sobre la figura i obra de Joan Pellicer, també va omplir de gom a gom la sala de sessions pel seu nomenament com a Fill Predilecte a títol pòstum. Actuà com a instructor el regidor Jaume Borràs (PSPV-PSOE) que junt a Dora Salavert i Cristina Gallardo pel PSPV-PSOE, Àlex Ruiz i Alícia Boïgues per Compromís, i pel Partit Popular, Jaume Ascó, Llorenç Millet, Eva Martínez, Marola Marco i Francisco Moratalla, així ho van acordar per unanimitat, sent l'alcalde-president de la sessió Joan Marco Pastor.

De la vesant científica i divulgativa d'aquest senyor se n'ha parlat i, no cap dubte, se seguirà parlant. No debades és considerat pel experts el naturalista més important de la Comunitat Valenciana des de Cavanilles. És per això que el seu immens legat, (Herbari breu de la Safor. Bellreguard verd esguard. Costumari botànic?) serà recordat per sempre.

Sobre aquestes investigacions i estudis realitzats, no eren poques les amenes converses amb el seu parent i amic, l'artista i pintor també bellreguardí, Vicent Aunión, que, dit siga de pas, aprofitava les converses per «tornar-li-la» i parlar-li de la seua passió: la pintura.

Uns anys abans de la mort de Pellicer, en una d'eixes singulars converses, aquest regalà a Aunión un arbre que hi tenia al saló de casa. No es tractava de qualsevol arbre. Era, ni més ni menys que un «ginkgo biloba». Pellicer li havia oferit l'arbre en més d'una ocasió, i aquest no acceptà. Finalment pensà que el jardí de la casa de la platja del seu parent i amic era el millor lloc.

Aunion agafà l'arbre i poc desprès el plantà al jardí, on ha estat fins al passat dijous dia 23 de febrer del 2017, dia en que generosament s'ha efectuat la cessió al poble de Bellreguard, per tal de que lluïsca al Parc Joan Pellicer, com ja ho fa per a tots els veïns i veïnes.

Des d'ací vull donar les gràcies a l'amabilitat que Vicent Aunion sempre ha dispensat i aprofitar per reconèixer també públicament la generositat del seu acte, així com el treball realitzat per l'empresa Autoreg.

El «ginkgo biloba» és, a més d'un «fòssil vivent», el millor exemple de supervivència i pau. El portador de l'esperança i símbol de la Humanitat.

El passat 7 de febrer es complien deu anys de la desaparició de Pellicer, aquell menut gran home d'amor i estima infinita cap a la natura i excel·lent mestre d'irrepetibles i magistrals lliçons i extraordinaris llibres. I aquest modest article és una mena de recordatori de la seua rellevant figura.

Compartir el artículo

stats