els anys en que Gandia apareixia a mitjans de comunicació nacionals per temes de suposada corrupció, per la festa Shore o per promocionar la ciutat amb dones cosificades com a reclam turístic, van acabar fa poc més d'any i mig. En les eleccions de 2015, tot i que amb un resultat repartit, Gandia va decidir que no volia que la posaren al mapa per temes denigrants i que avergonyien una ciutat que, en altres èpoques, s'havia promocionat com destinació culta, cuna dels Clàssics i casa de part de la família valenciana més universal, els Borja.
No obstant, i des de la bancada de l'oposició, continuen havent personatges que s'obstinen en mantenir-se agafats a eixa imatge podrida d'una ciutat que no se la mereix. Des del racó de sentir-se ningunejats en la política local, provant de la medicina que ells van aplicar amb la seua majoria absoluta, es resisteixen a dir adéu i deixar que altres treballen per a arreglar allò que ells van trencar. I, el que és més trist, en la seua lluita furibunda per tornar per la porta de darrere, condueixen la política local a un nivell de Sèrie B (valga l'etiqueta tant per al gènere cinematogràfic «cutre», com per a la segona categoria del futbol italià).
Els membres del Govern municipal assistim atònits els darrers dies a un seguit d'informacions, cada qual més esgarrifadores, procedents de la bancada del PP.
Mentre continuem sanejant comptes, pagant a proveïdors i lluitant contra les adversitats d'una oposició populista i irresponsable, vegem com el President i portaveu del PP local està tres mesos sense comparéixer davant de la premsa. Just el mateix temps que fa que coneguem un informe vergonyós de la UCO respecte a la trama Púnica i on el seu nom apareix més del que li agradaria. Vegem també com es reobre el cas Tele 7, amb un auto duríssim que apunta clarament a un possible cas de corrupció de l'ex. I ell, lluny d'avergonyir-se i demanar perdó, amenaça en tornar amb un to xulesc que pretén retornar als temps de l'absolutisme i la venjança política, als temps en els quals l'oposició no comptàvem amb recursos per poder fiscalitzar les corrupteles del govern i érem perseguits.
I per a acabar d'arreglar-ho, divendres ens desdijunàvem a Pepa Bueno en la SER nacional comentant el darrer episodi esgarrifant de la política local: les amenaces, al més pur estil màfia italiana, del PP local i autonòmic als companys de Ciudadanos per a forçar la moció de censura a Gandia. Sembla que no han volgut entendre encara que la primera i principal línia roja del partit d'Albert Rivera és la de la corrupció, i que a Gandia, un regidor anomenat Ciro Palmer fa 20 mesos que, tot i les diferències ideològiques amb el govern, vota amb la responsabilitat de qui estima Gandia. Sembla que el PP ha oblidat Tele 7, la Operación Aplauso, els crèdits demanats de manera il·legal o les fosques transferències milionàries dels diners de tots els gandians al pou sense fons que, en mans del PP, va ser IPG. Sembla que el PP ha oblidat que només tres dies abans de la investidura, la Guàrdia Civil es va passar un matí sencer en el despatx de l'Alcaldia investigant la Púnica.
Els mètodes de la màfia, les gravacions amb nocturnitat i les amenaces no són noves. Només cal recordar aquell matí del 13 de juny de 2015 quan un regidor va haver de ser escoltat per a eixir de l'Ajuntament (podria haver estat escoltat des de sa casa, on a l'eixida l'esperaven un regidor i una assessora del PP). Però malgrat la manca de novetat en els fets, seguim indignats amb ells, perquè pensem que Gandia no mereix este nivell de crispació. Perquè pensem, i estem convençuts, que Gandia no mereix tenir una actualitat política de Sèrie B. Volem ser exemple de recuperació econòmica, de bona gestió i de responsabilitat.
