amb «Dicen que las coincidencias no existen y que los hechos siempre pasan por algo», encetava Alba Frasquet el seu article d'opinió de Levante-EMV dissabte passat, tractant de relacionar causalment l'escratxe (sic) «Sois mafia $», que havia clarejat sobre els vidres de les finestres de la seu local del PP de Gandia el 26 d'abril passat, amb el vuitantè aniversari de «la historia del Guernica» (sic).

L'esmentat escratxe va consistir només en una pintada. Així doncs, utilitza la hipèrbole amb la intenció d'atraure l'atenció al seu interès partidista.

També amb «la historia del Guernica» pot confondre al lector fent-li creure que es refereix al procés d'elaboració que va seguir Pablo Picasso del seu famós quadre encarregat pel Govern de la Segona República per a què decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de París de 1937. Doncs no. El que fa és referir-se d'una manera eufemística i menyspreable al brutal bombardeig realitzat per l'aviació del III Reich de la ciutat basca de Gernika el 26 d'abril del mateix any, dimarts i dia de mercat.

Però efemèrides del 26 d'abril n'hi ha i de totes les classes. Podria haver utilitzat qualsevol d'elles. Servisquen com a exemples, de transcendents, que eixe mateix dia, però en 1924, es va publicar «El procés», la famosa i inconclusa novel·la de Franz Kafka, o que en 1986 es va produir de forma accidental a Txernòbil (Ucraïna, aleshores Unió Soviètica) l'accident nuclear més greu de la història. I si en volem d'intranscendents, també n'hi ha com aquesta altra del 2000 en què la selecció andorrana de futbol va aconseguir la primera victòria de la seua història, 2-0, en un partit oficial davant la selecció de Bielorússia.

Així doncs, els dos esmentats fets, l'escratxe (!) i la «historia del Guernica» (?), així com la concatenació d'aquests, als quals es refereix Frasquet en el seu article, només són a la ment de la seua autora. Els veritables fets són: una simple pintada, denunciada per tots els grups polítics del nostre municipi, i la massacre de Gernika.

A més a més, l'intent de relació causal entre els mateixos sembla més pròpia d'una ment «febrosa» o, bé de la ceguesa partidista, considerant que la incívica acció té lloc a la seu local del PP i en un moment en el qual els casos de corrupció, que ho embarguen -Gürtel, Púnica, Rato, Brugal, Lezo..., estan en les primeres pàgines de tots els diaris i són el «leit motiv» de totes les tertúlies polítiques, radiofòniques i televisives, des de fa molt de temps.

És molt dubtós, per altra banda, que la balança es puga «declinar»; en tot cas inclinar-se a un costat o l'altre. El que podem declinar junts és el verb «comprometre's» amb la ciutadania.

Per últim, en el que també podríem coincidir és en què cal treballar de franc per tal d'establir entrebancs legals a la corrupció, així com posar correctius, en cas que, malgrat tot, continuen produint-se.