u na vegada més es va debatre el darrer 15 de juny al Ple de l'Ajuntament d'Oliva la conveniència o no de la presentació d'esmenes i al·legacions al Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel). Una vegada més el Ple s'ho va muntar per a acabar esmenant a la totalitat el pla. No entrarem a valorar les postures dels altres grups polítics, perquè de fet no les vam entendre massa, però sí que volem que quede clara la nostra posició.
I realment, la qüestió és ben senzilla. Ací no es tracta de Pativel sí o Pativel no; ací es tracta de decidir si el que queda de litoral al nostre país, al nostre poble, mereix ser protegit, o si no. Amb el Grup Ecologista Samaruc i amb altres organitzacions ecologistes, a EUPV-Oliva ho tenim molt clar: la resposta és un Sí rotund. Per tant, el que devem fer és alegrar-nos que per fi hi haja hagut una proposta valenta en la direcció i el sentit de la protecció.
Pensem, no obstant això, que l'Alcaldia ha presentat certes al·legacions que són completament raonables i que mereixen ser recolzades; per exemple:
Estem d'acord en què el Pativel no fa menció a l'erosió del sistema dunar prevista pels estudiosos del canvi climàtic: no, no en fa, però en eixa línia hi ha que treballar. I per això mateix opinem que qualsevol rebaixa del grau de protecció respecte del catalogat anirà en detriment del sistema dunar.
És completament incongruent demanar la «suspensió de la tramitació» del Pativel, és a dir, demanar en la pràctica la suspensió de la protecció, pel fet de quedar-se curt en la protecció prevista. El que s'ha de fer és sol·licitar eixa ampliació de protecció, siga demanant un pla complementari, siga demanant una segona fase d'este pla, però no demanant la suspensió d'aquest!
També estem completament d'acord en que deuria plantejar-se l'ampliació dels espais mediambientalment valuosos, i desitjaríem que es demanara la restitució del sistema dunar on ha sigut eliminat.
És cert què el Pativel es limita a protegir «allò que queda», òbviament no va a protegir «allò que no queda», i aquí està la clau: és completament necessari, imprescindible, donar-li la major protecció possible a «allò que queda».
Mitjançant la protecció del territori que les envolta, coincidim també en què no és gens just que les construccions il·legals siguen les més beneficiades d'esta posada en valor. Una vegada més surten a la llum les errades del passat: hi haurà que trobar una solució justa, en què els beneficiats compensen a la resta de la societat. I és també de justícia que s'aporten per la Conselleria mitjans econòmics per a la gestió d'allò que en la pràctica vindrà a ser quasi un parc natural, però sens dubte és esta una oportunitat a no deixar passar per a fins i tot la creació de llocs de treball.
Per últim, ens considerem afortunats i ha de ser un orgull per als i les oliveres comptar amb 7 quilòmetres de platges naturals, i és una singularitat, sí; però hem de fer-la valdre. Segurament Oliva serà un dels municipis costaners de l'Estat espanyol amb més quilòmetres de platges naturals i és això el que hi ha que reivindicar i posar en valor. La singularitat de tenir sòl urbanitzat darrere de més de 6 quilòmetres de zones catalogades com a LIC, Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA), etc. és una mostra més de quina mala manera s'han fet les coses.
