Aquestes i altres reflexions brollaven el diumenge 17 de desembre entre els simpatitzants de l'Associació Cultural Casa Clara de Potries mentre passejàvem pel regadiu tradicional del riu d'Alcoi, avui francament en perill d'extinció. També visitàrem el molí Vell de Beniflà i el malmès molí de Bas, entre Rafelcofer i l'Alqueria. El de l'Alcudiola ja no el poguérem veure, doncs ha estat enderrocat.
Allò més sorprenent de tot va ser que el de Beniflà, un molí d'origen medieval que va pertànyer al poeta Ausiàs March, encara conservava la maquinària pràcticament intacta i restava en relatiu bon estat. Per si a algun pròcer o institució li interessa, cal assenyalar que està en venta i que amb no massa diners es podria adaptar com a seu d'un futur «Centre d'Interpretació de la Cultura de l'Aigua de la Safor». Ajuntament, Mancomunitat, Diputació, Generalitat? Qui vol prendre el guant? Doncs l'haurien de prendre tots.
De totes formes, no és això últim el que volíem destacar. De res, o de poc, ens serviria restaurar el molí de Beniflà i oblidar la resta. El que ens interessa manifestar és el mal estat d'una bona part del nostre patrimoni cultural i l'absència de plans d'ampli abast per a la recuperació més enllà dels municipis, sovint sense els recursos tècnics i econòmics suficients.
El cas de la «cultura de l'aigua» resulta molt oportú, s'ho val i mereix la pena perquè aquest és un patrimoni que no poden mostrar tots els pobles, mentre que a la Safor és especialment destacat, molt genuí i molt nostre. Vaja, diríem allò de que cal conservar-lo i interessa ensenyar-lo als altres.
És cert que s'han fet esforços puntuals a nivell local, com ara a Potries (pròxima Capital Cultural Valenciana per a 2018), però tot resta inconnex i continuen caient molins, aqüeductes i sèquies centenàries. Caldria un pla conjunt impulsat pels municipis riberencs dels rius d'Alcoi i Vernissa apadrinat per la Diputació i la Generalitat.
Clar, la missió no s'acaba en restaurar els béns, cal promocionar i organitzar la seua visita per tal que la gent vinga a veure'ls. Ningú s'avalote! L'Administració porta dècades formant «gestors culturals» no sabem ben bé per a què. Hi ha una munió de professionals aturats preparats per a dur a terme aquesta tasca: disseny de rutes, visites guiades, màrqueting cultural, fires etnològiques i altres iniciatives conegudes. A més a més, tenim a la Safor el Grau en Turisme de la Universitat Politècnica de València (UPV) on, vegeu quina sort, s'acaba de publicar «Turismo sostenible y patrimonio. Herramientas para la puesta en valor y la planificación», amb experiències de diferents llocs. Alguna cosa sabran ells d'aquestes coses, no? Doncs utilitzem aquesta prestigiosa institució que tenim ací mateix, que falta ens fa.
El turisme representa un dels sectors econòmics més importants del País Valencià i de la nostra comarca. El context actual ens informa que aquest sector no deixa de desenvolupar-se i que nous destins tracten d'incorporar-se al mercat. La Safor té platja, però també té una rica cultura per protegir i mostrar en llocs tan destacats com el de l'esmentat molí Vell de Beniflà.
La investigació de camp està feta ja fa anys, la logística també és coneguda i existeixen institucions competents per a quan el potencial supera l'àmbit d'un ajuntament. Així doncs, hem de concloure que sobren les excuses, falten la consciència i la voluntat necessàries.
