El moviment dels Aplecs va ser l'espurna definitiva perquè Bellreguard tinguera una Casa de la Cultura, una de les principals reivindicions en aquelles primeres legislatures democràtiques en molts municipis. Els promotors d'estos festivals van donar part de la recaptació obtinguda a diversos projectes en benefici del poble.

Per a la construcció de la Casa de la Cultura, els Aplecs aportaren 2,8 milions de les antigues pessetes (18.000 euros), una part dels 40,9 milions que va costar la infraestructura. L'escriptura de donació és un dels documents que s'exhibeix en la mostra. Un altre resquit econòmic es va destinar a l'adquisició d'una màquina multicopista per al col·legi.

Per estos gestos solidaris, així com per l'esforç a organitzar els Aplecs i aconseguir unes festes del poble més participatives, l'Ajuntament de Bellreguard ultima un acte d'homenatge previst per al pròxim dia 25 d'abril. El reconeixement no es vol circumscriure a persones concretes, sinó que serà per a tot el poble, en general.

Per a eixe mateix dia l'Ateneu Popular La Roda també ha organitzat una taula rodona on s'analitzarà la Transició a la Safor. D'altra banda, l'Ateneu està preparant un documental sobre els Aplecs que s'estrenarà al setembre.

La inauguració de l'exposició, dijous passat, va reunir a molts dels promotors d'eixos Aplecs, que hui ja tenen entre 50 i 60 anys. Tots compartiren anècdotes i records d'aquelles nits màgiques, vistes ara amb nostàlgia.

Sorprén que, malgrat tindre eixe component lúdic, les despeses dels Aplecs estigueren justificades fins a l'última pesseta, com consta en algunes factures que s'exposen a les vitrines. «Totes les decisions es prenien d'una manera assembleària i per consens», apunta Salvador Caudeli.

D'altra banda, tots destaquen el paper que va tindre el darrer alcalde abans de la democràcia, Alfredo Pellicer, qui va facilitar la cessió del camp de futbol per al primer Aplec de l'any 1978, malgrat el context polític tan delicat. L'organització es va comprometre a deixar les instal·lacions en perfectes condicions.

També apunten que els Aplecs serviren per a recuperar els Moros i Cristians, perquè allà es van fer les primeres «entradetes» amb tratges confeccionats a propòsit.

¿Perquè els Aplecs no van tindre continuïtat? «Trobe que moriren d'èxit», respón Toni Pastor, qui s'encarregava de la contractació dels artistes. «En el camp de futbol, per qüestions de seguretat, no podíem clavar a més de deu o dotze mil espectadors». Amb tot, malgrat reunir a milers de persones en un poble menut, mai hi hagué cap incident greu.

¿Què ha quedat de tot allò? «L'estima pel valencià i per la cultura pròpia, que cadascú ha desenvolupat després en les seues facetes de la vida», coincideixen.