11 de mayo de 2018
11.05.2018

benvingut, continuisme

10.05.2018 | 21:00
benvingut, continuisme

el passat 30 d'abril l'Agrupació Socialista d'Oliva va escollir a Ana Morell com a la seua nova Secretària General, en substitució de Carlos Mengual. En principi, res a dir, perquè cada partit té tot el dret del món a organitzar-se com millor ho considere, per descomptat. Qüestió distinta són els plantejaments que aquesta Secretaria puga tindre en relació a la nostra ciutat. En eixe sentit, considere molt decebedores les primeres declaracions de la sra. Morell: «no acceptem veure com la nostra ciutat mor dia a dia» (poca broma), perquè denoten un continuisme preocupant respecte a l'aïllacionisme polític en què porta instal·lat el PSOE oliver des de fa uns anys.

A banda que esta afirmació, si bé ho pensem, resulta ofensiva per a la ciutadania olivera, perquè parteix del reduccionisme de pensar que la ciutat es limita al seu equip de govern. Quan una ciutat és molt més. Una ciutat viu (no mor) en la seua ciutadania, en la gent que hi treballa cada dia, en les associacions de tot tipus que s'esforcen durant tot l'any (i tots els anys) per mantindre-la ben viva.

Però tornem al fil. Un partit polític no pot fer una afirmació d'eixe calibre (la ciutat mor), sense acompanyar-la de propostes en positiu. Propostes a l'altura de tan dur diagnòstic. I encara menys un partit que ha renunciat voluntàriament a assumir responsabilitats de gestió. Recordem que el PSOE oliver va decidir unilateralment no integrar-se en l'equip de govern sorgit en juny de 2015. Ni tan sols va tindre a bé garantir amb els seus vots que la polèmica Chelo Escrivá no tornara a ser alcaldessa (de fet, va participar en l'obscur «pacte del xalet»). En definitiva: va preferir ser oposició. I quan els regidors i les regidores de Projecte Ciutadans van renunciar a part de les seues delegacions, en octubre de 2017, el Grup Socialista tampoc no es va brindar a assumir cap responsabilitat de gestió. Ni tan sols a formar part de la Junta de Govern Local.

Un partit que exerceix l'oposició per vocació, després de dir que Oliva es mor, no pot quedar-se amb els braços creuats, limitant-se a esperar unes noves eleccions. Una afirmació tan rotunda deuria anar acompanyada d'un pla de xoc i una mà estesa, una mà disposada a compartir l'esforç de millorar (cada dia) la localitat que estimes... En cas contrari, el PSOE oliver estaria donant a entendre que està disposat a «deixar morir» la ciutat, abans que moure un dit per col·laborar en la seua salvació. Que anteposa els antagonismes personals o polítics al bé de la localitat. I això seria molt greu.

Però, pel que veiem, sembla que el Grup Socialista vol continuar practicant un tipus d'oposició de desgast, consistent en una senzilla combinació d'oportunisme i obstruccionisme. Seguint l'esquemeta del prestigiós manual «Aprenda a hacer oposición en dos días»:

1.- Desgastar dibuixant una imatge catastrofista de la gestió municipal; exagerant les errades (que sempre hi ha, cal reconéixer-ho), i ocultant els encerts. Aquesta pràctica genera importants «danys col·laterals», com ara fomentar una mala imatge de la ciutat, però això sembla no preocupar massa als opositors poc responsables.

2.- Fer propostes populistes (pràctica coneguda com «oposició de barra lliure»). Per descomptat: sense concretar, sense baixar als detalls, sense tindre en compte els costos ni les contraindicacions que puguen comportar, etc. En definitiva, propostes demagògiques i poc treballades que comencen amb la perífrasi: «que es faça» («hágase»).

3.- No prendre mai cap decisió que puga comportar conseqüències negatives (no «mullar-se»). I si és inevitable haver de pronunciar-se, aleshores fer ús del socorregut «lo que hi ha que fer, és fer-ho bé».

4.- Una vegada que el govern ha adoptat una decisió, o ha realitzat una gestió... tornar al primer punt. És a dir, si ha eixit bé ocultar-la (a no ser que pugues atribuir-te els mèrits); i si ha eixit malament criticar-ho durament, magnificant la situació, i aprofitar-ho per presentar una visió apocalíptica de la gestió municipal.

Però desgastar un govern municipal no és sinònim de fer-li cap bé a la ciutadania. Per a això s'han de fer propostes constructives... i consensuar-les políticament. Per desgràcia, en els tres anys que portem de legislatura, hem vist al PSOE oliver denunciar moltes coses, votar en contra de baixades d'impostos, en contra de sol·licituds de subvencions, en contra dels pressupostos (sense presentar cap esmena)... però molt poques propostes en positiu (i, en tot cas, molt poc treballades; la majoria no passen de ser un pur «hágase»).

Encabotar-se en l'aïllacionisme polític és un absurd en els temps que corren, amb societats cada vegada més plurals. I també una certa pedanteria, perquè denota uns aires de superioritat en aquell grup polític que creu que és l'únic capaç de gestionar bé; que té les solucions perfectes per a tots. Però, sobretot, és una irresponsabilitat perquè des de l'aïllament no és possible generar ni acords ni consensos quan justament eixe esperit consensual és el que necessita la nova política. La pretensió de fiar-ho tot a una majoria absoluta és un plantejament obsolet. A banda que va en contra de tota lògica tindre a l'abast l'oportunitat de dur a terme el teu programa electoral (o part d'ell), i declinar eixa oportunitat per animadversions personals o polítiques.

Amb tot, vull acabar en positiu. La nostra mà sí està oberta per comptar amb totes les forces polítiques de la localitat, incloent al Grup Socialista. No renunciarem a cap aportació, ni a cap ajuda, si va en benefici de la nostra ciutadania.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook