Amb tan sols 12 anys un jove Francesc Ferrer Pastor començava a treballar com a aprenent en la imprempta Meliá, de València, ciutat on ja s'havia instal·lat la seua família. La faceta d'impressor del lexicògraf de la Font d'en Carròs és indefugible en la seua obra. Arribà un moment en què feia tot el procés; ell n'era l'autor, corregia els textos, els composava en la màquina i els imprimia. Una tasca prodigiosa on l'il·lustre «cabut» aprenia de manera autodidacta.

D'altra banda, i malgrat que Ferrer Pastor no es va significar políticament d'una manera tan clara com els companys de la seua generació, la seua imprempta, Fermar, va complir un important paper pel que fa a la recuperació i la dignificació del valencià en uns anys, el franquisme, en què estava proscrit: «Pràcticament totes les publicacions en valencià del moment, entre els anys 60 i principis dels 80, passaren pel taller de Ferrer Pastor», destaca el seu fill, Francesc Ferrer Escrivà.

El jove Francesc va romandre en la imprempta Meliá fins als 18 anys, quan la República el va cridar a files en plena Guerra Civil. Finalitzada la contesa va estudiar Arts i Oficis en l'Acadèmia de Sant Carles i en 1941 va treballar per a dos periòdics; Jornada (vespertí, en la rotativa) i Levante, de maquinista. És en aquella època on pateix un greu accident laboral que li suposa l'amputació de la mà esquerra. Va ser un 22 de gener de 1942, treballant en la rotativa de Jornada. No es va adaptar a la pròtesi, per tant durant la resta de la seua vida no va utilitzar-ne cap.

Malgrat l'accident, el grup de Levante el va reubicar en la redacció, com a atenedor del corrector, tasca que va compaginar en altres tallers i publicacions. Entre 1951 i 1961 va treballar en Las Provincias. En 1962 Ferrer Pastor munta junt amb un altre soci, Carles Martínez (germà de la seua segona dona, Empar) la seua pròpia imprempta a València, en un baix del carrer Sant Josep de la Muntanya. La batejaren com a Fermar, les primeres lletres dels cognoms de tots dos. Allà s'imprimiren productes de tot tipus; llibres, targetes de boda, natalicis... i fins i tot pamflets per a manifestacions.

«Els linotipistes -conta el seu fill com a anècdota- eren més àgils composant textos en castellà, per això cobraven més si l'encàrrec era en altres idiomes com el valencià, però Ferrer Pastor feia el mateix pressupost».

D'altra banda, va ser mestre en el Centre de Formació Professional Sant Vicent Ferrer, on entre els seus alumnes hi havia periodistes, linotipistes, correctors i impressors. L'any 1983 es va jubilar.

La seua primera obra fou el Diccionari de la Rima, amb la col·laboració de Josep Giner. Primer va aparéixer en forma de fascicles, en 1955, i a l'any següent ja es va editar com a un volum únic.

Respecte del Vocabulari Valencià-Castellà, l'edita Sicània en 1960; el Castellà-Valencià (1967) el publica l'Estel en 1970 amb el seu popular disseny blanc-i-blau; i entre 1983 i 1989 l'imprimeix ja unit Gràfiques Soler, amb el sistema «offset», fins que en 1989 passa a Denes, l'editorial del seu fill. Denes aprofitarà les mateixes instal·lacions que Fermar fins a 1992, quan es trasllada a Paiporta.

Per tal de donar a conéixer esta visió del Ferrer Pastor impressor, l'Ajuntament de la Font d'en Carròs, dins del centenari del naixement del lexicògraf, ha organitzat un acte per al pròxim divendres, 1 de juny a les 18 hores en la biblioteca. La cita consistirà en dues xarrades, una amb el propi Francesc Ferrer Escrivà, i un altra a càrrec de l'impressor i llibreter Josep Ferrer. A més, la intenció és mostrar al públic,especialment als xiquets, com es composaven i estampaven els textos antigament, amb una màquina de Fermar que està exposada estos dies en la Tourist Info de la localitat.