01 de julio de 2018
01.07.2018

Ferrer Pastor ja té documental

El llargmetratge «Cabut per la llengua» posa en valor la figura del lingüista amb diversos experts i una entrevista inèdita

30.06.2018 | 21:41

La Font d'en Carròs. Un grup de joves llicenciats en Comunicació Audiovisual ha enllestit el primer llarg que divulga la vida de Ferrer Pastor mitjançant el testimoni de familiars, filòlegs, veïns del seu poble i fins i tot d'ell mateix, en una entrevista inèdita que es va fer per a l'antiga Telesafor en 1994 i que mai no va vore la llum. La peça ha estat un encàrrec de l'ajuntament amb el suport de la Diputació i la Generalitat.

«Cabut per la llengua» és el títol del documental sobre Francesc Ferrer Pastor (1918-2000), la primera peça audiovisual de llarga durada que repassa la figura del lexicògraf de la Font d'en Carròs. El llargmetratge, de 66 minuts, ha estat encomanat per l'ajuntament fonter com una més de les activitats que s'estan duent a terme en este 2018 per tal de commemorar el centenari del seu naixement.

Es va estrenar el passat divendres, 15 de juny, en la Casa de la Cultura de la localitat, i a partir d'ara comença un periple de projeccions coordinades per l'ajuntament i la Fundació Ferrer Pastor.

El documental ha estat confeccionat per un grup de joves formats en el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. L'equip el composen Carles Sánchez (director), Marina Fuertes (productora i muntadora), Elies Boscà (guió), Joan Angel Roselló i Andreu Todolí en la gravació i masterització del so i de la música, Ana Marí (rètols i grafisme), i Gustavo Gracia, colorista.

Carles és de la Font d'en Carròs i Marina, tot i no haver-hi nascut, resideix des de fa anys al poble. La majoria d'ells ja va participar en un altre documental, «Memòria», estrenat l'any passat, que rememora la vida i costums de la Font des dels anys setanta amb entrevistes a gent gran del poble. Carles i Marina també són els autors de «L'últim brigadista», el documental sobre Josep Almudéver.

«Cabut per la llengua» és interessant no sols per ser el primer llargmetratge sobre Ferrer Pastor, sinó també perquè inclou una entrevista que fins ara havia restat inèdita amb el protagonista. La va gravar Ferran Millet l'any 1994 per a l'antiga Telesafor (l'antecessora de Gandia TV), aprofitant una estada del lingüista a sa casa de l'Ereta de la Huitena. Per diverses circumstàncies, però, es va quedar en un calaix, i anys després, tancada ja la televisió, Millet ha cedit les imatges per a este documental.

El director del llargmetratge considera que Ferrer Pastor encara és «un desconegut per al gran públic». La peça, amb la narració d'una veu en off, s'estructura en torn a huit blocs temàtics seguint un ordre biogràfic i cronològic. «Família i infantesa» parla dels seus orígens i el seu trasllat a València. «Guerra Civil», del trasbals de la contesa i com després reprén el seu treball en les arts gràfiques.

En l'apartat «Religió» es recorda que era un home creient i practicant, així com les seues aportacions en la traducció al valencià de missals i textos litúrgics. En «Política» es fa esment al seu paper com a fundador del Partit Nacionalista del País Valencià, de Francesc de P. Burguera. La secció «Canvi de nom del poble» destaca el suport de Ferrer Pastor a la iniciativa de l'alcalde Jesús Puig i altres regidors perquè el topònim castellanitzat «Fuente Encarroz», en vigor durant el franquisme, tornara al nom genuí, un fet que es va aconseguir en abril de 1977.

En «Premis i reconeixements» es fa esment al Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat (1994) o a la Medalla d'Or de la Universitat de València (2000), entre d'altres. Per últim s'analitza l'embranzida de les seues publicacions arran de l'entrada en vigor de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, en desembre de 1983.

Els entrevistats que hi apareixen aportant les seues reflexions són els següents: Francesc i Carmen Ferrer Escrivà, els seus fills; Regina Ferrer Ferrer i Francesc Ferrer Rubio, dos néts; Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana per la Universitat de València (UV); Jesús Puig, alcalde de la Font d'en Carròs entre 1975 i 1980; Abelard Saragossà, professor del Departament de Filologia Catalana de la UV i acadèmic de l'AVL; Pilar Gregori, mestra del CEIP Francesc Carròs entre 1981 i 2014; i Isabel Millet, en qualitat d'alumna del col·legi de la localitat entre els anys 1985 i 1995.

La despesa del documental ha estat de 16.800 euros, dels quals la Diputació n'ha finançats 5.400. «L'ajuntament ha abonat la resta, tot i que s'ha demanat una subvenció a la Generalitat», apunta la regidora de Cultura, Celia Escrivà. Des del Govern local també s'ha proposat enviar-ho a À Punt Mèdia per a la seua difusió.

El documental ja té algunes cites confirmades en l'agenda. El 12 d'agost es tornarà a projectar en la Font, en el cicle de cinema d'estiu.

A més, s'ha remés a Escola Valenciana perquè en faça ús, sobretot de cara a les Trobades de 2019, que es dedicaran al lingüista, o a la Universitat de València, que prepara un homenatge a l'octubre. La Fundació Casal Jaume I de Gandia o l'Ajuntament de Teulada també s'hi han interessat.

D'altra banda, la Universitat d'Estiu de Gandia ha programat per al dia 18 un taller gratuït sobre Ferrer Pastor, a mena d'homenatge i amb el patrocini de l'ajuntament fonter i l'AVL, on intervindran Emili Casanova, Abelard Saragossà, Josep Lacreu i Joan Giner.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine