f ent una tasca de memòria històrica i popular m'agradaria reivindicar l'activisme cultural del moviment nacionalista i d'esquerres que va transformar el poble i la comarca en els últims anys del franquisme i la posterior restauració borbònica. Un moviment municipalista d'abast comarcal que va tindre lloc en la dècada dels 70 i la primera mitat dels 80, uns anys d'efervescència social, política i cultural que responia als anhels de llibertat del poble valencià engabiats després de 40 anys de dictadura feixista i criminal.
A Bellreguard es va viure intensament aquest període on el vell món no acaba de morir i el nou no acaba de nàixer. Les classes clandestines de valencià, el teatre reivindicatiu a la parròquia, el cineclub i els Aplecs eren expressions transgressores d'una colla de bellreguardins i bellreguardines que estimaven la cultura popular i la utilitzaven per transformar la societat i trencar amb el franquisme. El poble es va convertir en tot un referent cultural al llarg i ample del País Valencià per l'activitat municipalista que revessava el límits locals.
El municipalisme d'aquest període va traçar un fil roig a les següents generacions que hem de seguir, sense nostàlgia però amb molt d'aprenentatge, per donar una resposta col·lectiva front a la involució democràtica, la privació de llibertats i la retallada de drets. Un fil roig que adquireix actualment les mateixes bases populars i culturals que marcaren els anys de la Transició, un moviment nacionalista i d'esquerres que vol transformar el poble, la comarca i el país.
El municipalisme actual neix de la connexió entre institució i ciutadania, enfortint-se i consolidant-se des de l'empoderament de la població i el treball associatiu. L'estratègia transversal de Participació Ciutadana impulsada per Àlex Ruiz té com objectiu convertir a la ciutadania en protagonistes de les decisions municipals. Aquest objectiu es materialitza tenint en compte els tres pilars fonamentals de la participació: la formació per a saber participar, la motivació de la ciutadania per a que vulguen participar i la voluntat política per a crear espais i assignar recursos que faciliten la participació.
La intersecció entre ciutadania i la institució també va ser fonamental per a defensar la llengua del poble front a la imposició de la Delegació del Govern de l'Estat espanyol que obligava a retolar les senyals «al menos en castellano». Com en els anys més foscos, la dignitat, la participació i la unitat d'un poble en defensa de la cultura popular ha estat per sobre de les imposicions dictades des de les estructures d'Estat. Defensa del patrimoni cultural exercit en altra ocasió per l'alcalde de Bellreguard alhora de frenar les obres que anaven a destruir el panell ceràmic de la «Botigueta Nova», un mural de l'any 1925 que es mantindrà gràcies a la defensa del consistori.
El municipalisme transformador ha de realitzar polítiques valentes al servei de la majoria de la població. Ha de municipalitzar el serveis bàsics per a garantir-los a la ciutadania. Un servei bàsic com l'aigua no pot estar mercantilitzat per afavorir l'increment desorbitat dels guanys de les empreses que s'apoderen dels bens comuns en benefici propi. A Bellreguard s'ha remunicipalitzat el servei d'aigua, una decisió valenta i coherent al servei de les persones. Aquest és el camí a seguir.
Sols donant una resposta decidida i conseqüent a les necessitats de les persones podrem aturar que capil·laritze en les classes populars el discurs xenòfob i feixista de l'extrema dreta. Aquesta resposta ha de vindre des de diferents nivells i el municipi, com a espai més proper a la ciutadania, ha de ser un bastió front al feixisme que recorre el món.
A Bellreguard tenim un projecte municipalista valent al servei de les persones, amb un company i alcalde, Àlex Ruiz, que el defensa i l'enforteix, i el gran potencial d'un poble per a fer-lo realitat. Tenim un projecte municipalista inclusiu, que aprén del passat i treballa el present per a transformar el futur del poble. Fem-ho possible! Transformem el poble des del poble!
