l es llegendes de tradició oral són filles de la cultura popular, en la qual trobem reproduïdes algunes escenes i personatges de la mitologia grega i romana adaptades a la peculiaritat de cada poble, a més de la religió, la Ilengua i els costums. Són relats, proses expressades oralment i caracteritzades per la brevetat i la senzillesa, tant en l'argument com en les característiques i actuacions dels personatges. Els elements de la rondalla s'uneixen a través d'una estructura literària que s'articula al voltant d'unes accions que desencadenen un procés narratiu fins arribar al desenllaç. S'estén que se situa entre aquella línia tènue que separa la realitat i la fantasia, forma part de totes dues però sense acabar de decantar-se per cap d'elles. En aquestes històries, la ficció, l'art de la ficció, té més poder que la força de la realitat. Les llegendes populars valencianes han sigut un vehicle extraordinari per a conservar i fer estimar la llengua i les tradicions, rurals i ciutadanes. Finalment ha traspassat el nivell oral per a convertir-se en una literatura en expansió que coneix un creixement i una difusió actual inesperats
La tradició rondallística de Beniopa respon a les principals característiques dels contes universals: planteja problemes humans, proposa un final feliç i reflecteix una actitud certament pràctica. Generalment el protagonista, siga una persona o un animal, es caracteritza per la força física, l'astúcia i la imaginació, atributs que solen aplicar-se als veïns del poble.
Emili Selfa, bon coneixedor dels usos i costums de Beniopa, entre d'altres savieses, ha escrit un aplec de rondalles i llegendes procedents del seu poble que acaba de publicar sota el títol Una marjal de llegendes. Són relats relativament breus que tracten diversos temes populars com la serp que mamava, una barreja entre aquest conte tradicional i la llegenda de La Serp de la Venta de Xeraco, que veiem reproduïda en la llegenda del drac del Patriarca, d'evidents orígens medievals i relacionada amb el mite de l'ofidi i la valentia d'un cavaller dotat d'una espasa de virtut, en aquest cas convertida en un trabuc o una escopeta.
Hi desfilen altres faules interessantíssimes com la creació de la séquia del Rei, construïda pels moros en una nit des de l'ullal Fosc a la mar a fi de fugir de les tropes conquistadores de Jaume I; la llegenda de l'ullal de l'Estany on la Divina Providència provocà l'enfonsament de Candia, grafia medieval de Gandia, amb tot i veïns, moros tots, és clar, per celebrar una festa en Divendres Sant, o la rondalla de l'Encantada, una dona vaporosa amb peus de cabra, un relat d'aigua, de fetilleries i encanteris, molt pròxima a la llegenda de les tres donzelles de la font de Sant Joan.
Per a fer-nos pròximes aquestes històries antigues, Emili Selfa modernitza la ficció i la fa transcórrer en un temps actuals a través de cinc joveníssims protagonistes, del voluntariat ecològic, que recorreran una mena de trajecte natural misteriós i força desconegut i alhora que s'hauran d'enfrontar als mites marjalencs d'ullals, séquies, castells i personatges encantats a través de les ensenyances i contalles d'uns bons coneixedors del territori: la gent major, depositària d'un bagatge cultural i llegendístic importantíssim en vies d'extinció, ai!
Una marjal de llegendes no és un llibre de ficció com tants d'altres. Amb molta amenitat recorre els territoris de la memòria centrada en la marjal i amb bons arguments i astúcia narrativa desgrana cadascun dels deu episodis en què es divideix el llibre. Il·lustrat per Manuela Roig amb uns dibuixos interiors de traç vigorós i una portada suggerent i representativa, Selfa descriu amb habilitat els diversos escenaris per on discorre l'acció amb una escriptura àgil, comprensiva i reivindicativa de la marjal. El magisteri de l'autor no s'està d'introduir unes notes antropològiques, geogràfiques i històriques que són ben d'agrair perquè faciliten, al lector, l'accés a un territori natural voltat d'espais mítics, infravalorats, però d'una qualitat paisatgística extraordinària que, estranyament, en una ciutat tan turística com Gandia, encara no han sabut com aprofitar.
Una marjal de llegendes és un llibre altament recomanable per a llegir i contar als menuts. Laus Deo.
