e l paisatge de la nostra comarca, si per una cosa es caracteritza, és per l'extens tapís verd del cultiu dels cítrics. Però la taronja no és només un tema paisatgístic o, per descomptat, econòmic, també identitari i cultural. Ens identifiquem amb l'entorn immediat i en la forma en què ens relacionem amb ell. La nostra relació amb el camp ens ha cohesionat i identificat en un procés de culturització que ha esculpit el darrer segle la relació entre individu, territori i societat. La taronja, amb totes les feines relacionades directament i indirectament, per als veïns dels pobles de la Safor-Valldigna no és un negoci més.

Què ocorreria si en un període relativament breu de temps esdevingués un cultiu i una indústria inviable? No pensem en una mala collita, o en una situació passatgera dels mercats, sinó en un canvi permanent on la taronja i la seua indústria deixaren de ser productives permanentment. Doncs això és el que s'està jugant ara, la destrucció de milers de llocs de treball, l'abandonament dels camps, infraestructures i el tancament de cooperatives i empreses.

Enguany la collita de molts productors valencians quedaran penjant a l'arbre, es deixaran de fer milers de jornals collint, i tornarem a veure a l'estiu el creixement d'horts abandonats. La inèrcia anirà en augment segons vaja desenvolupant-se el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i Sud-àfrica, amb completa indolència del Govern espanyol, l'actual i els anteriors, vers la taronja. On ens aboca aquest context? A la inviabilitat dels cítrics valencians. Podem tapar-nos els ulls com els xiquets o mirar cap a un altre costat, però la realitat ens passarà per damunt si no reaccionem. I ara la partida ja està molt avançada, i com diuen al món de la pilota, ens deixaran com una estora.

Segons l'aplicació del Tractat, cada any s'ampliarà el període en el qual la taronja sud-africana podrà accedir als mercats europeus sense pagar taxes. Així, en un principi les taronges autòctones afectades eren les més primerenques, però ara ja afecten a tota la producció de la primera part de la temporada, i en poc de temps a tota la producció. Els preus, ostensiblement més barats que la taronja valenciana, enfonsen el mercat valencià, anant a pèrdues, i en molts casos deixant la taronja per collir.

Els mercats europeus, inclosos els valencians, estan acaparats per la taronja africana. Només cal passejar-se per qualsevol gran superfície per a comprovar-ho, òbviament en detriment de la producció del sud d'Europa.

Aquesta situació és un primer estadi, on la taronja aplega a granel i és enviada als magatzems valencians per a encaixar-se o posar-se en bosses i comercialitzar-se. Però clar està que en un període breu, la taronja ja vindrà completament preparada per a distribuir-se arreu d'Europa des dels ports d'arribada, majorment el de Rotterdam. Amb què veurem com des d'Holanda ens vendran als mercats valencians taronja encaixada o en bosses, i la substitució de les empreses valencianes per altres centre-europees en el negoci de venda i distribució de cítrics. És a dir, la substitució de la indústria valenciana del cítric per una altra de nova creació al nord d'Europa.

Tot açò amb la mirada passiva del Govern d'Espanya i en el seu temps els vots a favor, o abstenció, que per al cas és el mateix, dels eurodiputats del PP i el PSOE, inclosos els valencians. Com ha dit l'actual ministre d'Agricultura a una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, «igual que nosotros exportamos, otros nos exportan», poc més o menys ens diu que ja ens apanyarem. Per contra, per al plàtan de Canàries, per exemple, sí que apliquen una política de protecció del mercat autòcton. Per què aquesta asimetria alhora de (des)protegir l'agricultura valenciana? Ells ho hauran de dir. O més bé, ell, el ministre, ho ha dit. El Tractat obri moltes possibilitats de comerç amb els mercats del sud d'Àfrica. És a dir, els hem servit de moneda de canvi.

Com afirma l'eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, la crisi del cítric valencià és demolidora. Amb aquesta demolició no sols caurà tot el teixit econòmic al voltant de la taronja, també el paisatge i bona part de la nostra cultura i la forma d'entendre'ns a nosaltres mateix. Ara, davant aquesta situació, només ens queda una carta per jugar, que el Govern d'Espanya negocie amb la Unió Europea l'aplicació de la clàusula de salvaguarda del mercat intern europeu. Però com hem pogut comprovar per les paraules del ministre d'Agricultura, Luis Planas, -per cert, d'origen valencià- ells no estan per la llavor. No ens queda més que unir-nos i mobilitzar-nos.

L'ajuntament de Benifairó s'ha adherit a les mobilitzacions organitzades per al 18 de desembre per la Plataforma per la Dignitat del Llaurador. Aquesta plataforma ha convocat manifestacions a les portes dels ajuntaments, a les quals s'han adherit la Unió de Llauradors, FEPAC-ASAJA, cooperatives, i diferents ajuntaments, majorment de les comarques de Castelló que és on ha nascut la iniciativa. Toca bregar i batallar.