Poques iniciatives solidàries a la Safor ens parlen tan a les clares d'un projecte forjat des d'una necessitat col·lectiva. Ens estem referint al Preventori Infantil de la Nostra Senyora de l'Empar del Real de Gandia. Però aquesta immensa capacitat organitzativa que de vegades mostra la nostra comarca no haguera pogut tirar endavant sense una ment preclara com la de Miguel Zacarés Chisvert. D'ell nasqué la primera guspira, la primera idea d'un preventori per a xiquetes amb la missió de prevenir el contagi de qualsevol tipus de malaltia, en règim d'internament, assistència mèdica i farmàcia.
El 1948, després de superar alguns entrebancs, s'iniciava la construcció del Preventori, en un primer moment només per a xiquetes. Una de les intencions de partida era que el Preventori fóra de portes obertes i així demostrar la bondat de la institució, que ràpidament acollí a més de setanta xiquetes, la majoria d'elles de Gandia.
Una vegada enllestida la primera construcció de l'edifici, es demanà ajut a diversos ordes religiosos perquè s'ocuparen de les xiquetes. Com que la majoria d'aquestes ordes demanaven diners a canvi i no se'ls podia pagar, a través dels Pares Escolapis es posaren en contacte amb l'orde argentina de Sant Josep de Montgay, ja que llavors semblava que volia fundar en territori valencià. Zacarés fou un dels màxims intercessors a favor de les monges argentines.
Campanyes benèfiques
Una de les vies principals de finançament del Preventori ha estat tradicionalment l'obra o campanya benèfica. Els donatius i les almoines eren molt abundants, sobretot de Gandia i de la Safor, però també de la resta de l'estat i de l'estranger. Entre totes les campanyes destaquen les realitzades a l'emissora Radio Gandia. Hem de recordar que era l'època dels discos dedicats.
Tota aquesta activitat tenia com a objectiu últim la recaptació de fons, com així la campanya del mercadet del pollet, de les més cèlebres i estimades per tothom, i que consistia bàsicament en la recollida de pollets que després es repartien en taxi per tots els pobles de la Safor i, quan ja estaven criats, se'ls recollia per vendre'ls.
Moltes associacions acudien al Preventori amb assiduïtat i amb la intenció d'ajudar o aportar un granet de sorra. És el cas de les bandes de música o les falles, per exemple, que sempre han estat fidels col·laboradores del Preventori, no només durant les festes falleres, sinó també durant la «Campanya de Nadal i Reis en pro del Preventori Infantil i la Beneficència Municipal», a través de diversos esdeveniments de caràcter social i donatius.
L'educació, eix vertebrador
L'ensenyament de les xiquetes ha estat sempre un eix vertebrador dels valors de la cultura sanitària en relació amb les malalties que es combatien, sobretot gràcies a la profilaxi (normes de ventilació, neteja, higiene i hàbits saludables de vida).
Des d'aquest punt de vista, el Preventori sempre s'ha caracteritzat pel seu tarannà educatiu en medi tancat, com una institució amb mitjans formatius específics i que, en el futur, es complementarà en època del director Francisco Blasco amb un programa coeducatiu, que inclourà per tant un col·legi mixt amb els cicles complets d'educació primària i una capacitat d'aproximadament uns 80 alumnes. Amb l'ajuda de nombroses famílies de Gandia que acollien les xiquetes durant l'estiu es completava la formació al llarg de l'any.
El Preventori Infantil de la Nostra Senyora de l'Empar és tot un referent benèfic i assistencial a la comarca de la Safor. Poques són les institucions que atresoren, en el segle XX, un prestigi i un reconeixement tan consensuat sobre la rellevància de la labor del Preventori del Real de Gandia. És el resultat doncs de l'acció col·lectiva i solidària de Gandia i de la resta de la comarca de la Safor. Històricament, s'ha finançat en exclusiva gràcies a les aportacions caritatives de la gent i a les ajudes d'institucions públiques. La seua importantíssima funció social no ha cessat malgrat el canvi de perspectives de les institucions assistencials i els nous vents de la societat del segle XXI.
El 31 de desembre del 2013, les poques monges de Sant Josep de Montgay que hi havia abandonaren les dependències històriques del Preventori Infantil donada la mancança de vocacions. Aquest fou, sens dubte, un episodi ben trist del passat recent del Preventori i un toc d'atenció sobre les dificultats que aquesta institució altruista travessa en l'actualitat.
Per tot plegat, cal ara, més que mai, tornar a recuperar la il·lusió pel projecte i per l'esperit fundador del Preventori en tant que obra col·lectiva, i és des de l'acció col·lectiva des d'on s'han d'engegar iniciatives i esforços encaminats a garantir la seua supervivència. Altrament, no s'entendria com en l'era de la solidaritat, de la lluita per la igualtat i dels valors de l'assistència, s'abandona una institució creada expressament per ajudar el proïsme.
