Avui dia, passejant pel barri de l'Estació de Gandia, nascut a finals del segle XIX amb el primer eixample urbà i l'arribada del ferrocarril, hom pot trobar-se amb una vella locomotora de ferro, allà on conflueixen els carrers del Magistrat Català i del Marqués de Campo. És una màquina de vapor de 25 tones fabricada el 1890 a Manchester per la prestigiosa empresa Peacock & Company.
Aquesta joia, autèntica relíquia de la Revolució Industrial, ens recorda que just ahí enfront, on avui hi és el parc, es trobava l'antiga estació del tren Alcoi-Gandia. Dins del parc encara es conserven l'estació (actual biblioteca), els dipòsits d'aigua i el fossat de la plataforma giratòria que utilitzaven les locomotores.
Origen i finançament
L'arribada d'aquest ferrocarril a la nostra ciutat no fou senzilla. Es degué a la quimera perseguida per dos prohoms locals, Sinibald Gutiérrez Mas i Josep Rausell. Aquests, després de molts esforços, aconseguiren el finançament (400.000 lliures, més de 20 milions de pessetes de l'època!) d'una companyia londinenca batejada amb el nom de «Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited» per a fer el port del Grau i la línia de tren cap al nucli industrial d'Alcoi.
Cal assenyalar que, en principi, des d'Alcoi no es veia amb bon ulls una línia ferroviària cap a Gandia. Ells la preferien cap a Dénia o Alacant, però la jugada del tàndem Mas-Rausell els feu canviar d'opinió diametralment. Una vegada aconseguit el finançament, semblava que la millor opció sempre havia estat la de Gandia... què curiós! El cas és que, finalment, la línia es posà en funcionament oficialment el 24 de gener del 1893, després d'un primer viatge de presentació a les autoritats en juliol de 1892.
El ferrocarril i el port mercantil de finals del segle XIX van suposar, junt a la fàbrica de la seda (1865) i l'altra línia de tren cap a Carcaixent (1881), l'entrada decisiva de Gandia en l'era industrial i una transformació considerable durant les dècades següents. Aquest és, veritablement, un fet remarcable en la nostra història.
Efectivament la ciutat es va convertir ben prompte en un centre de comerç, transport i indústria que atreia població i negoci, factors que la durien a reeixir sobre la resta de les ciutats mitjanes de les comarques centrals. Fins ací arribaven, a través del port, carbó, fusta, sal, peix, tabac i altres matèries d'Europa que es redistribuïen cap a l'interior amb el tren. Al mateix temps, des d'ací s'exportaven fora d'Espanya tèxtils, paper i diversos productes agrícoles, com taronges, oli o vi, procedents de les comarques centrals valencianes. Per descomptat, el tren també facilità durant dècades la mobilitat de les persones entre els pobles de la zona. Finalment, al voltant de l'estació no trigaren gaire a aparèixer tallers, magatzems, habitatges i altres negocis relacionats.
El relat del viatge promocional
És per tot açò que la vella locomotora no sols és una relíquia del passat, sinó que és el símbol de tota una època que transformà la ciutat per a sempre. Hem d'afirmar inclús, sense miraments, que és un patrimoni històric local tan important com ho són el Palau dels Borja o l'església de la Col·legiata.
En una crònica, un diari local de Gandia relatava, el 23 de juliol del 1892, com es visqué a la ciutat el primer viatge promocional del ferrocarril Gandia-Alcoi: «A las dos de la tarde ya era numeroso el concurso que se apiñaba en la estación, creciendo conforme se aproximaba la hora y concurrían los invitados [...] la salida tuvo lugar a las tres y media, entre los aplausos de la multitud y los acordes de la música.
El público se agolpaba en todos los parajes al paso del tren y le victoreaba entusiasmado, causando regocijo indecible aquella marcha rápida y majestuosa, propia del progreso, que imprimía la engalanada locomotora con banderas, flores y coronas [...]
En tanto, los viajeros no cesaban de admirar las atrevidas y magnas construcciones, especialmente los puentes, túneles y curvas, aplaudiendo estrepitosamente a las empresas en los puntos más culminantes del trazado».
El darrer viatge, en 1969
En efecte, el ferrocarril representava aleshores el màxim avanç tecnològic i el progrés que tant anhelava la gent. El tren a vapor entre Alcoi i Gandia realitzà el seu primer viatge oficial el 24 de gener del 1893, alhora que s'inaugurava també el port. Durant dècades fou la principal via de comunicació entre la Safor i les comarques centrals. La gent se l'estimava molt. Són nombroses les anècdotes que encara corren sobre aquest entre els veïns. Tanmateix, a mitjan del segle XX, anà quedant-se obsolet, fent el seu darrer viatge baixant des d'Alcoi a Gandia el dia 15 d'abril del 1969.
Avui dia, la locomotora número 7 resta impassible en una xicoteta plaça prop de la nova estació de Gandia. Pense que no estaria de més remodelar un tant la seua ubicació per tal de conferir-li la importància i el reconeixement que es mereix dels gandians.
